D’aigua passada molí no en mou
Barcelona 25/03/2025 Pleno del Parlament de Catalunya para debatir sobre Rodalies En la foto, el Govern aplaude la intervención de la consellere de Territori, Silvia Paneque Fotografía de Ferran Nadeu /
Aquesta setmana el Govern de la Generalitat ha informat la ciutadania de la liquidació del pressupost de l’any 2024 i ho ha fet a tota pàgina en aquest diari i també en d’altres. Es tracta sens dubte d’un lloable exercici de transparència i de rendició de comptes que ens permet saber que a Catalunya hi ha un superàvit corrent de 338 milions d’euros, que el dèficit sobre el PIB és del 0,41%, que el període mitjà de pagament als proveïdors és de 27 dies, que el grau d’execució dels pressupostos és del 97% o que a les polítiques a què s’han dedicat més recursos són la salut, l’educació, els drets socials o els transports.
No obstant això, cal recordar que el de 2024 és un pressupost prorrogat de l’any 2023 i que va ser precisament l’absència de comptes per al 2024 el que va provocar l’avenç electoral i que, per tant, en gran manera, les dades ofertes es corresponen més a la gestió del govern de Pere Aragonès que al de Salvador Illa.
I tot i que la voluntat de transparència i de rendició de comptes per part del Govern d’Illa siguin molt lloables, no ho és tant mirar de fer creure els ciutadans que l’executiu està complint les seves obligacions. Perquè per molt que es vulgui minimitzar la importància del fet, el que és cert és que el Govern de la suposada normalitat ha renunciat a elaborar i a sotmetre al Parlament els pressupostos de la Generalitat del 2025, cosa que suposa un flagrant incompliment del que disposa l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Finances Públiques de Catalunya; per no esmentar que amb aquesta decisió s’està privant al poder legislatiu de l’exercici d’una de les seves funcions bàsiques, que és la pressupostària, i que implica la capacitat per debatre, esmenar, aprovar o rebutjar el projecte de pressupostos que li presenta el poder executiu.
I el fet de no disposar de prou suports, argument esgrimit per justificar que no es presentin els pressupostos, no pot donar-se per bo perquè en cap cas eximeix el Govern de la responsabilitat de presentar-los.
El respecte a les normes i als procediments resulta fonamental en un estat de dret; no és interpretable, no ha de dependre del caprici dels governants. Per això, que en matèria pressupostària hi hagi solucions tècniques com la pròrroga automàtica dels anteriors comptes si l’1 de gener de l’any no s’han aprovat els nous, o que hi hagi la possibilitat de suplements de crèdit, no hauria de ser un eximent perquè l’executiu compleixi les normes i els procediments. I molt menys si, com és el cas, els suplements de crèdit necessiten els mateixos suports parlamentaris que requeririen els pressupostos.
Per això resulta absurd que s’estigui negociant amb ERC i amb els Comuns ampliacions de crèdit i no els pressupostos, i que a sobre aquesta ampliació s’estigui fragmentant víctima d’un mercadeig constant per part dels republicans. Massa interès particular i molt poca defensa dels interessos generals.
