Espionatge Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Aquí pau i després esperança

A la directora del CNI no se la destitueix per espiar, sinó per espiar malament, o sigui, per permetre que es descobrís l’espionatge

3
Es llegeix en minuts
Aquí pau i després esperança

JOSE LUÍS ROCA

¿Com no els ha d’importar un rave el procés als madrilenys, si no els importa ni la tomba de Franco? Aprofitant la meva estada a la capital, vaig anar a visitar-la al cementiri d’El Pardo, esperant trobar-hi les desenes d’autobusos que se suposava que anirien cada dia a rentre-li homenatge, però no hi havia ningú. Exceptuant, per descomptat, la seva senyora, que descansa al seu costat, silenciosa i discreta com sempre. Madrid és un poble que viu el present, no sembla preocupar-se del passat i, savi com és, considera tan passat i anacrònic el franquisme com el llacisme. I més per festes, que ha torejat Morante.

Aquí, del que es parla és que Paz Esteban ha sigut cessada al capdavant del CNI i serà substituïda per Esperanza Casteleiro. Passem de Paz a Esperanza, la pròxima cap d’espies es dirà Caridad, o Mari Fe, o qualsevol altra virtut teologal, que sembla que en això de l’espionatge tenen molt pes, no en va Déu, que tot ho veu i ho sent, va ser el primer espia. A Paz no se la destitueix per espiar, sinó per espiar malament, o sigui, per permetre que es descobrís l’espionatge, que això sí que és pecat en un espia, fins i tot de vegades mortal. A veure si Esperanza és més discreta que Paz, almenys això espera la ministra Margarita Robles, de nom i cognom no teològics en el seu cas, però sí botànics, per allò d’haver hagut d’agafar el rave per les fulles. No va ser un camí de roses, en tot cas.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ser descobert mentre s’espia uns pelacanyes com els líders llacistes, tan inútils que cada matí a l’aixecar-se necessiten algú que els faci seure al llit i els posi les sabates, és motiu no només de cessament fulminant, sinó de burla i befa per part de tots els serveis mundials d’intel·ligència, mireu, aquí venen els espanyols, parleu alt i expliqueu secrets, que tampoc se n’assabenten. Un pot acceptar ser descobert fent escoltes a estadistes d’altura, però que el Vivales de Waterloo i els seus sequaços, que ni tan sols viuen en el món real, s’ensumin el tripijoc, només s’entén si les escoltes telefòniques incorporaven publicitat durant les conferències entre Moscou i la Generalitat, cosa en absolut descartable, d’acord amb el paupèrrim estat dels comptes públics a Espanya.

-¿Has sigut tu qui m’acaba de recomanar que utilitzi Indasec, tovàritx?

Notícies relacionades

-¡Niet! ¡Jo pensarrr que havies sigut tu, Vivales Vivalovitx!

És d’esperar que Esperanza posi una mica d’ordre, és a dir, que continuï espiant però sigui més cauta i diligent. Per exemple, si els serveis d’intel·ligència funcionessin com toca, a Presidentorra no l’hauria inhabilitat un tribunal de justícia, sinó un tribunal mèdic. Qualsevol espia aficionat hauria d’haver comunicat als seus superiors que l’home està tocat de l’ala, per això no fa falta cap escolta telefònica, n’hi ha prou de veure’l. També és cert que la inhabilitació judicial –i ja en van dues– va acompanyada d’una onerosa multa, mentre que la mèdica, a més de no aportar res a les arques de l’Estat, a sobre suposaria despeses de manutenció i medicació. I, com ha quedat dit, les finances públiques no estan per anar-les malgastant amb Presidentorra, si pel mateix preu ell mateix les pot engreixar, cop a cop, multa a multa. De tota manera, això tampoc importa gaire a Madrid, que aquest divendres toreja Talavante.