Més enllà del relleu al CNI

Per més que la dreta espanyola la critiqui, la destitució de Paz Esteban com a directora del CNI s’havia convertit en necessària i inevitable després de conèixer-se l’espionatge massiu als líders i activistes de l’independentisme català i igualment després de saber-se que els telèfons del president del Govern espanyol i els ministres de Defensa i Interior havien sigut piratejats pel programa Pegasus. Els dos assumptes van posar sota sospita el servei d’intel·ligència i la decisió adoptada ahir per Sánchez de destituir la seva cap era el mínim moviment que es podia esperar del president per mirar de tancar al més aviat possible la crisi dels espies i mirar de recuperar la relació amb ERC, soci clau de l’Executiu en la legislatura. No obstant, des de la Generalitat i des d’Esquerra van considerar insuficient aquesta destitució.  

Es podria considerar que sí, que no n’hi ha prou amb el cessament d’Esteban, però no perquè ara hagin de continuar rodant caps fins que les demandes del sobiranisme català se sentin satisfetes. No n’hi ha prou, perquè el que és imprescindible a més de l’assumpció de responsabilitats és continuar investigant què ha passat i per què, per conèixer amb certesa si el que ha passat ha sigut el resultat de decisions premeditades o d’errors en l’execució de les instruccions rebudes. És necessari també que es continuï informant del resultat d’aquestes investigacions, tenint en compte, és clar, que el límit a l’hora de revelar aquests informes és allà on pugui posar-se en perill la seguretat de l’Estat. Però aquesta ha de ser l’única limitació, la resta de les indagacions obtingudes han de ser exposades perquè així ho requereixen les persones afectades per l’espionatge, però també perquè la societat espanyola ho necessita per una qüestió de salut i neteja democràtiques. Pel que s’ha conegut fins ara, el cessament d’Esteban hauria de ser suficient, però si de les indagacions posteriors es derivessin altres responsabilitats polítiques, aquestes haurien de ser també depurades.

Són les tasques més urgents que té ara el Govern i el mateix CNI, perquè els dos episodis de la crisi de l’espionatge, el ‘Catalangate’ i el pirateig dels dispositius de Sánchez, Robles i Grande-Marlaska, han evidenciat la necessitat de revisar els procediments tant de seguretat de les comunicacions dels alts càrrecs com aquells referents al control de les peticions d’intervenció. Les raons per revisar els primers són òbvies, cap Estat pot permetre’s la fragilitat demostrada pel nostre que ha facilitat al programa Pegasus infectar els telèfons dels membres més rellevants del Govern i apropiar-se d’informació que hauria d’estar més que protegida.  

També en el segon dels casos, el de la intervenció de les comunicacions per part del servei d’intel·ligència amb autorització judicial, és essencial i urgent revisar i reforçar els mecanismes de control, davant la possibilitat, en absolut inversemblant, que l’espionatge als dirigents independentistes hagi pogut anar més enllà del justificable quant als motius, el nombre i la selecció de les persones espiades i també en el temps que va durar aquesta intervenció. Aquests dubtes podrien aclarir si el Govern desclassifica els documents que van permetre l’autorització judicial d’aquestes actuacions. Però en qualsevol cas, seria benvinguda la decisió de reexaminar el sistema pel qual es regeix l’autorització d’aquestes escoltes i modificar-lo en el que sigui necessari per evitar possibles extralimitacions.