El ‘Guernica’ i ‘La família Soler’

L’únic motiu per al trasllat és el nom i el que representa, però si triomfa aquest peculiar argument, no donarem l’abast. Després que se’n vagi el Guernica, serà La rendició de Breda, de Velázquez, la que haurà d’abandonar el Museu del Prado i ser traslladada a la ciutat holandesa de Breda, o almenys a la població gironina del mateix nom. Les senyoretes d’Avinyó, del mateix Picasso, no pot continuar exposada al MoMA de Nova York, tot i que, com que no fa referència a la població francesa sinó a un prostíbul del carrer barceloní d’Avinyó, ens conformem que sigui exposada a qualsevol bordell. No mereixen pas les senyoretes pitjor tracte que el cavall del Guernica. La daliniana Madonna de Portlligat se n’ha d’anar del Fukuoka de Tòquio i acabar en alguna taverna de la població costanera, perquè li toqui la tramuntana. Més complicat serà traslladar tots els quadres de Van Gogh que porten en el títol –i que retraten– la població d’Arles. Res comparat amb els milers de Crists que innombrables artistes han pintat al llarg de la història: seran tots degudament empaquetats i enviats a Jerusalem, on va tenir lloc la crucifixió; hi quedaran amuntegats els uns sobre els altres per falta d’espai, però seran on van passar els fets. Serà un Crist, però en fi. I arribem al cor de l’assumpte: ja està bé que La família Soler, també de Picasso, s’exhibeixi a Lieja, on no viu cap Soler, quan a casa tenim parets de sobra per penjar-lo. A falta de lehendakari que posi el tema en marxa, tenim a la mateixa Bèlgica un expresident de la Generalitat fugit i amb temps lliure, que pot iniciar els tràmits.