La ministra i el ‘Cara al sol’

Potser la ministra hauria de canviar de barri i anar-se’n a viure a un de tranquil, al meu per exemple, on mai hem tingut una veïna amb compte corrent de ministra i on, a tot estirar, es canten nadales. O podria afinar més l’oïda. El que canten avui dia els joves no són himnes anyencs i avorrits, sinó reggaeton; segurament la ministra està confonent el Me porto bonito, de Bad Bunny, quan fraseja "Mami, sube algo, dame contenido, ese culo súbelo más seguido", amb el Cara al sol, quan diu "arriba escuadras a vencer, que en España empieza a amanecer". Al cap i a la fi, en un cas i en l’altre es tracta d’elevar, i no li demanarem a una ministra que distingeixi un cul d’una esquadra, bastant té de no equivocar-se al votar.

Notícies relacionades

Terminacions nervioses

El preu de fer el primer pas

Pensar que desclassificant papers del franquisme els joves es tornaran d’esquerres, feministes, animalistes, vegans i ciclistes, denota no haver tingut fills i, pitjor encara, denota no haver sigut mai jove. Als joves els interessa tant el que va passar fa 50 anys com m’interessava a mi a la seva edat: res. És com si, en els anys 70 del segle passat, el govern de torn –és a dir, Franco– hagués desclassificat papers dels anys 20 perquè els llavors estudiants ens adonéssim de com de lletja va ser la dictadura de Primo de Rivera comparada amb la de Franco i deixéssim de cantar pels carrers "tápame, tápame, tápame, que estoy mojada", com Lilian de Celis.

Riuríem, és clar. El mateix que riuen avui els joves d’una ministra que quan sent cantar "Mami, ¿qué rollito primavera?" entén "volverá a reír la primavera" i es posa a desclassificar documents per educar-los com cal. Pobreta.