Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Arribar fins al fons

El llibre que compra tothom ja els hi deixarà algú i hi ha perles que continuen ocultes

1
Es llegeix en minuts
Arribar fins al fons

Torna el Sant Jordi al carrer i a les llibreries plenes. La pandèmia ens ha deixat, si més no, uns índexs de lectura i de vendes que han crescut. Com cada any, aquests dies hem vist un allau de novetats als mitjans. Els editors i llibreters mesuren el cansament i la il·lusió, i assagen càntics místics per demanar als déus que no plogui. En plena febrada, el veïns i coneguts et troben pel carrer i, “tu que et dediques a això dels llibres”, et demanen consell. Llavors jo els dic que entrin fins al fons de la llibreria, que facin servir els colzes a les parades, que escoltin els llibreters i alhora facin d’exploradors. El llibre que compra tothom te’l poden deixar, i hi ha perles que segueixen ocultes.

Notícies relacionades

Penso, per exemple, en dues novetats que no han captat tots els radars. Los Netanyahus (De Conatus), una novel·la que m’ha fet pensar que Joshua Cohen és l’hereu de la prosa esmolada de Cynthia Ozick. Cohen parteix d’un episodi real a la vida de Ben Zion Netanyahu, que era un estudiós del judaisme a l’Espanya de la Inquisició i defensor del sionisme que combatia la Diàspora. També era el pare de Benjamin “Bibi” Netanyahu, l’exprimer ministre d’Israel. Mordaç com ell sol, Cohen narra el procés de selecció de Netanyahu pare com a professor en una universitat als Estats Units (Bibi tenia aleshores 10 anys): les escenes hilarants es combinen amb un retrat dels prejudicis sobre la Diàspora i el rerefons de la política actual d’Israel.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I per fi podem llegir en català la prosa entremaliada i precisa de Mavis Gallant, amb la novel·la Una bona estona (Labreu). Aquí, els seus jocs entre diversos registres estan al servei d’una noia canadenca que, després d’enviudar, es torna a casar amb un noi que de seguida l’abandona. Som als anys 60, a París, i la seva reacció —entre desorientada i orgullosa— l’empeny a emprendre una vida poc convencional, que amb un punt satíric fondeja en les noves formes d’una llibertat per descobrir, a repel de les convencions familiars. La va escriure fa 50 anys i encara és sorprenent.