Nadal en màniga curta
¿Fa fred o calor? Abans de sortir de casa, ¿agafo el paraigua o vaig amb sandàlies? ¿Em poso l’abric, la rebequeta o la camisa hawaiana? Són preguntes típiques d’una tardor inestable, però em pregunto si l’emergència climàtica no ens està convertint en éssers insensibles, incapaços de comprendre els canvis meteorològics. Em fa pensar en un amic que, quan baixava pel Portal de l’Àngel i veia el termòmetre de l’òptica Cottet a vuit graus centígrads, s’adonava que tenia fred. A més, al desgavell climàtic s’hi afegeix l’acció incongruent, fins i tot hostil, de l’Ajuntament de Barcelona. Dimecres al migdia pujava pel passeig de Gràcia, sota un sol implacable, i a l’altura dels Jardinets vaig fixar-me que ja havien penjat la il·luminació nadalenca. Llums, estrelletes i fins i tot un rètol de "Bones festes". Jo anava amb màniga curta, suava, i de sobte em va agafar fred. Vaig comprovar quin dia érem: 15 d’octubre.
Es veu que l’Ajuntament està avançant feina i no encendrà els llums fins al 22 de novembre, prou a temps per incitar-nos a l’orgia consumista, però l’element disruptiu ja està en marxa. Es trenca així la lògica temporal que ens imposen els basars xinesos. Aquests dies ja exposen tota la parafernàlia de Halloween: disfresses de bruixa, dents de Dràcula, caretes del Joker, teranyines, ganivets de joguina i carbasses de plàstic. No hi ha lloc per a res més, el Nadal és només una promesa de futur, però aviat sentirem nadales a la megafonia dels supermercats –on ja venen torrons, per cert, al costat dels panellets industrials– i els Pares Noel envairan les grans superfícies.
Potser aquesta és la conseqüència més imprevisible del canvi climàtic: estiu tot l’any, Nadal tot l’any, i per la Mercè que ja s’inauguri el pessebre de la plaça Sant Jaume. Em fa pensar en un capellà de la plana de Vic, d’una església petita, que cada any per Nadal feia el pessebre sota l’altar. Un gener li va fer mandra desmuntar-lo i ja s’hi va quedar per sempre més. L’única figura que treia era el nen Jesús de dins el bressol, mentre Sant Josep i la Mare de Déu contemplaven el buit. La lògica narrativa que no falti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
