I és que gols són amors

De vegades la memòria és juganera i et surt per on menys l’esperes. Dimarts, contra l’Olympiacos, quan Rashford va fer el sisè gol, em va començar a sonar al cap la veu de Manolo Escobar cantant un pasdoble: "I es que goles son... (pausa dramàtica) amoreees". El Barça havia fet quatre gols en 12 minuts i els aficionats celebràvem la mitja dotzena, un resultat que ni podíem imaginar al descans. "Gols que són amors" seria un bon titular per resumir la nit de Champions, però els que tenim una edat sabem que la cançó de Manolo Escobar era la sintonia d’un programa que ell mateix va presentar a Telecinco l’any màgic de 1992. S’hi emetien els resums dels partits de futbol de la jornada, però, en realitat, el format era de revista, amb públic rialler, humoristes xavacans i noies que desfilaven mig vestides (o mig despullades) amb els colors de cada club. Els gols amorosos, doncs, eren una excusa, i em pregunto si dimarts no vam caure en la mateixa trampa: ¿la golejada no dissimulava un partit més aviat discret del Barça?

En tot cas, ens va fer creure en una lleugera millora. L’equip ha après a conviure en la corda fluixa dels lesionats, la defensa d’Eric i Cubarsí treu la pilota controlada i de moment les intrigues del fora del joc han passat a la història, però ¿és suficient per anar diumenge al Bernabéu i sortir-ne vius? La resposta curta –i sensacionalista– és: Fermín i 10 més. El seu joc esmunyedís és ideal per aprofitar l’omnipresència de Pedri, i a més els rivals no saben com marcar-lo. Fermín és el joker que pot fer el repòquer, però abans és necessari tenir bones cartes a cada demarcació. Ara mateix la banda esquerra, amb Balde i Rashford, sembla més endollada que la dreta, amb un Koundé massa insegur i un Lamine Yamal que últimament sempre vol marcar el millor gol de l’any, un mem que doni la volta al món. Els aficionats en tindran prou si al Bernabéu es treu de la màniga el millor gol de la tarda. I després, si vol, que el dediqui a la nòvia, que per això els gols són amors. ¿Veritat, Manolo, culer de l’ànima.