Novel·les Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Entre el pare i el fill
L’escriptor Keret té el do de donar a tot el que explica un biaix delirant, en què la realitat més banal es torna surrealista o brutal
L’escriptor israelià Etgar Keret, en una visita recent a Barcelona. /
Fa uns anys, a la fira del llibre de Guadalajara, a Mèxic, vaig coincidir amb l’escriptor israelià Etgar Keret. Jo n’havia llegit un llibre de contes que m’havia agradat molt, 'De sobte truquen' a la porta, i no em vaig voler perdre una de les seves lectures en públic. El que vaig veure em va deixar bocabadat: en una sala plena, amb més de 200 persones, Keret va llegir un dels seus contes —en anglès, en el seu accent peculiar— i de seguida el públic majoritàriament mexicà va començar a riure. Keret llegia amb ritme, assaborint les paraules i les pauses, i gairebé cada paràgraf contenia una imatge, una frase o un diàleg que feia somriure o fins i tot riure de manera contagiosa al públic. Encara que les coses que explicava podien ser molt bèsties, entre rialles es va crear a la sala un clima d’alegria especial. Quan va acabar, la cua de lectors que volien el llibre dedicat era interminable.
L’endemà, a l’hora d’esmorzar, vaig coincidir amb ell i un parell d’escriptors més. Tot i que estava mig adormit pel jet-lag i el tequila intempestiu, quan Keret explicava alguna anècdota —una passeig amb elsseus editors per sentir uns mariachis, per exemple— l’escoltaves esperant la sorpresa. Amb el seu posat tímid, i un mig somriure sorneguer, Keret té el do de donar a tot el que explica un biaix delirant, on la realitat més banal esdevé surrealista, o brutal, però alhora amb detalls de tendresa que ajuden a equilibrarla versemblança. Senzillament, t’ho creus. És, per descomptat, una virtut de la seva mirada sobre el món i les persones, que el converteix en un gran narrador.
Entretots
Si hi ha un llibre on aquest pacte literari resulta brillant és 'Set anys de plenitud', que acaba de publicar La Segona Perifèria (en castellà a Siruela). Potser perquè recull textos autobiogràfics, Keret aconsegueix una proximitat de sobretaula, d’amic que et captiva i sempre en té alguna per dir. Els 'Set anys de plenitud del títol són els que van del naixement del seu fill a la mort del seu pare. Amb el rerefons del clima bèl·lic latent que es viu tothora a Israel, amb sentit crític (polític i religiós) i alhora fent galadels trets que defineixen la seva identitat jueva, Keret ens descriu la vida familiar a Tel-Aviv, les peripècies d’un escriptor que viatja molt, els records d’uns pares supervivents de l’Holocaust. El llegeixes pendent de l’estranyesa que sempre és a punt de sobrevenir, ja sigui en forma d’un taxista enfadat, d’una esposa que li dona la rèplica assenyada, d’un fill curiós perquè sona la sirena antimíssils, o d’una germana que va abraçar la fe ultraortodoxa i ara té onze fills. Només començar el llibre ja llegimun d’aquests moments en què el dolor conviu amb la felicitat: el dia que ingressen a l’hospital perquè la dona de Keret ha de parir el primer fill, coincideixen a urgències amb els ferits d'un atemptat terrorista.Llegint 'Set anys de plenitud', potser entendreu aquell tòpic que és el privilegi de pocs escriptors: fer-te riure i plorar a la mateixa pàgina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
