El lloc del seu esbarjo

Veig les fotos de Leo Messi al nou Spotify Camp Nou i a l’instant em ve a la memòria aquesta gran cançó d’Antonio Vega, El sitio de mi recreo: "Donde nos llevó la imaginación, / donde con los ojos cerrados / se divisan infinitos campos. / Donde se creó la primera luz / germinó la semilla del cielo azul, / volveré a ese lugar donde nací". No és només la lletra, també el to íntim i nostàlgic de la música funciona com a banda sonora d’aquestes imatges penjades a Instagram. Des que va marxar a jugar a l’Inter Miami, Messi no havia tornat a trepitjar Barcelona. La majoria de culers som uns sentimentals i ens agrada creure que, des de la distància, ell i la seva família també. Això és en part el que transmeten les fotos: se’l veu sol, vestit de carrer, amb un somriure tranquil, observant les bastides i trepitjant la gespa de l’estadi, probablement il·luminat per a ell. Volen ser la prova del noi que s’ha colat sense avís al lloc del seu esbarjo. "Un lloc on vaig ser immensament feliç", escriu.

Hi haurà qui pensi que la incursió de Messi –amb el favor de la constructora, però a l’esquena del club– està feta amb nocturnitat i traïdoria. Potser. I pot ser que l’absència de Jan Laporta sigui indicativa de certes asprors per llimar. Però també podem veure-ho com un dels seus regats imprevisibles, un primer pas, un acostament llargament esperat. La seva decisió sembla obeir a un impuls, una necessitat: tornar a aquest lloc on va néixer futbolísticament. Però no crec que la publicació de les imatges sigui improvisada. Amb la retirada cada vegada més a prop, Messi està lligant caps i té diversos capítols per tancar. Un és la selecció argentina, clar, que tindrà el pròxim Mundial com a escenari, i l’altre és la seva relació amb el club de la seva vida. Ahir va fer un pas per continuar escrivint aquest últim capítol, tot i que amb una mica de misteri: "Tant de bo algun dia hi pugui tornar, i no només per acomiadar-me com a jugador, com mai vaig poder fer-ho...". Fora de quadre, m’agrada pensar que al nou Camp Nou algú va treure una pilota i Messi va estar jugant una estona sol, imaginant (recordant) els càntics per quan torni de veritat.