Màrqueting
¿Em pots donar un 10?
Truco a un 900 d’una empresa d’assegurances per demanar informació. De vegades, quan telefones a aquests números gratuïts, et toca una persona amb experiència, que fa dècades que atén clients, i et resol els dubtes amb una amabilitat i una senzillesa que són admirables. Això, però, cada cop és més difícil en aquest món de feines precàries. En la meva trucada, després de passar uns quants filtres automàtics –premi 1 si..., premi 2 si..., premi 0 per tornar a escoltar el missatge–, i després de cinc minuts d’una musiqueta monòtona, em va atendre un noi que em va ajudar a mitges. Sabia de què li parlava, però ell mateix no estava segur de si el meu perfil encaixava, etcètera. Quan vam acabar, em va dir amb veu tímida: «Ara li trucaran per fer una enquesta de satisfacció. Si em pot donar un 10, m’aniria molt bé. Menys de 10 no serveix per a res». Uns dies després, una agent del meu banc em truca per comentar-me una promoció de targetes de crèdit. Li dic que no m’interessa i ella no insisteix, però abans de penjar em diu: «T’he de demanar un favor. T’enviaran un e-mail amb una enquesta. ¿Em pots donar un 10?».
Fa temps que aquesta petició és habitual. Al darrere hi ha algú que es dedica a pressionar i jutjar els treballadors, però, ¿en quin moment de la vida les coses són un 10? ¿Amb un 8 o un 9 no estaríem satisfets? La competència en aquest nostre món hipercapitalista és ferotge. Suposo que són estratègies de màrqueting per tenir el client content i el venedor compromès, però jo hi veig una manca d’autoestima general. Si no estic content, ja em queixaré, i per descomptat no et donaré un excel·lent. D’altra banda, valorar de l’1 al 10 és simplista, igual que ho és donar estrelles a una pel·lícula, a un llibre, a un restaurant. S’eliminen els matisos i les opinions es tornen banals.
Potser perquè saben que aquests mètodes tenen un aire extorsionador –i, no ens enganyem, perquè són més cars de mantenir–, cada cop hi ha més telèfons d’informació que substitueixen la veu humana per un ‘bot’ d’intel·ligència artificial. S’equivoquen igual, o més, però com a mínim no els obliguen a pidolar un 10 com qui demana que li salvis la vida. O un dia més a la feina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
