La polèmica del Parlament Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Funcionaris d’aquí i d’allà
En això de no trepitjar el lloc de treball mantenint íntegre el sou no hi ha dubte que superem Madrid
Barcelona 03 05 2018 Pleno del Parlament de Catalunya En la imagen despacho del President Fotografia Albert Bertran /
Aprofitant que ara visc a Madrid, un conegut em va escriure per –amb sorna– preguntar-me si ja havia conegut aquests funcionaris madrilenys que treballen de nou a dues, amb una hora de descans per anar de bars, i amb tota la tarda per endavant per continuar de canyes. El cert és que no els he conegut, i tot i que serien tot un avenç laboral, no serien res comparat amb el que s’ha aconseguit a Catalunya: funcionaris del Parlament que cobren sense anar a treballar, amb la qual cosa, si d’anar de canyes es tracta, tenen tot el dia per endavant, des que s’aixequen fins que es fiquen al llit. Perquè n’aprenguin a Madrid.
Entre treballar al matí o no trepitjar ni tan sols el lloc de treball mantenint íntegre el sou, perdó, el gran sou, no hi ha dubte que Catalunya porta la davantera a Madrid. Ha de ser en l’únic que superem la capital espanyola, però això és molt més important que haver provocat l’èxode de centenars d’empreses o que el nostre PIB baixi sense fre, ja que els sous sense contrapartida laboral solen beneficiar els nostres amics, i això els catalans ho tenim sagrat. Com els sicilians de la bona època de la màfia. El cas és que el Parlament –és a dir, tots nosaltres, estimat lector– paguem 1,7 milions d’euros anuals a una sèrie de personatges que estan tan tranquil·lament a casa seva, això perquè diguin que els catalans som garrepes. Almenys amb els diners que no són nostres, segur que no ho som, es diria fins i tot que ens cremen a les mans.
Notícies relacionades
¿Què són 1,7 milions, si gràcies a ells hi ha unes famílies que a l’hora de votar mostraran el seu agraïment, tot i que sigui pel compte que els porta? Vull suposar que la cosa no queda allà, i que hi ha molts més tripijocs semblants en els diferents departaments, institucions i qualsevol entitat pública catalana que es preï. El llacisme és una gran empresa, i ja que no produeix cap benefici polític, bo és que els produeixi econòmics per als seus
No només no s’ha de criminalitzar una gent que cobra per rascar-se la panxa, sinó que caldria ampliar aquesta manera de fer les coses. Estic segur que la majoria de catalans estarien disposats a pagar el sou complet a tot el ‘governet’, fins i tot a augmentar-l’hi si es presenta l’ocasió, a canvi que no anessin mai a treballar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
