Res és el que sembla
Quan els populistes ens donen la raó
Rufián ho va dir pensant en Vox, però és aplicable a tothom: el populisme suposa entregar-li el govern al que es pren l’últim cubata i la diu més grossa. No és fàcil esquivar la temptació populista, sigui de dretes o d’esquerres, mentre esmorzes cada dia amb una dosi de Cerdán o de Montoro. I, especialment, amb les bajanades que diuen PSOE i PP per aprofitar-se d’un i de l’altre sense fer res per pal·liar el problema de fons de la corrupció. El populisme, com el seu transsumpte informatiu, que són les xarxes, és l’alleujament dels ciutadans quan prefereixen que els donin la raó en lloc de resoldre problemes des de la complexitat. Però les dreceres, amb el temps, es paguen cares. I si no que els ho preguntin als independentistes. A la ciutat de Barcelona estan pagant ara els vuit anys de populisme sota la capa d’Ada Colau.
Dues sentències acaben de tombar totes les traves que va posar el consistori dels Comuns a les terrasses dels bars del carrer d’Enric Granados, convertida des dels anys 90 del segle passat en bulevard. L’Ajuntament haurà d’indemnitzar els bars d’aquest carrer perquè no es van seguir els procediments ni es van complir les normatives. Sobre el consistori barceloní pesa també una altra sentència que obliga a desfer l’emblemàtica obra del carrer de Consell de Cent, on Colau va construir una superilla a tall de gran laboratori social. Els recurrents saben que és una sentència inaplicable, però caldrà negociar.
El mètode populista es repeteix una vegada i una altra. Es promet el que no es pot fer criticant la covardia dels partits convencionals, segrestats per la corrupció. S’executa utilitzant dreceres perquè no es disposa de majories per reformar les lleis que ho impedeixen ni es té paciència per fer-ho. Se sobreviu un temps en el poder acusant els lobbies d’assetjament, per exigir que es compleixin les normes. Es critica per lawfare els jutges quan les apliquen. I quan arriben les multes ja es torna a ser a l’oposició. El sobreescalfament dels votants pot ser comprensible, però, de veritat, caldria pensar-ho dues vegades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
