Una Ryder Cup catalana

En aquesta ocasió, el promotor de la iniciativa ha sigut l’irlandès Denis O’Brien, propietari del Camiral Resort, que va llançar la proposta amb l’aval de la Reial Federació Espanyola de Golf. Però aquesta segona edició en terra espanyola ha tingut un part llarg. El projecte té importants implicacions econòmiques, urbanístiques, mediambientals i socials, que han generat discrepàncies i que exigeix la implicació de les diferents administracions. Durant la legislatura passada, va arribar a discutir-se al Senat i al Parlament de Catalunya, però el projecte es va estancar perquè el Govern de Pere Aragonès tenia reserves al respecte. El canvi de govern, amb l’arribada del PSC, va obrir una nova oportunitat que ha permès que la iniciativa, que requereix una inversió pròxima als 120 milions d’euros, s’hagi acabat materialitzat. L’aportació del Govern central, del Consell Superior d’Esports, de les diputacions de Barcelona i Girona, de l’Ajuntament de Caldes de Malavella, de Barcelona Turisme i del mateix Camiral ja era compromesa i els 40 milions d’euros que havia d’aportar la Generalitat aniran, en part, a càrrec de diferents patrocinadors privats.

El projecte inicial ha tingut importants modificacions. S’ha desestimat, atenent criteris mediambientals, la construcció d’un tercer recorregut que implicava la construcció d’una urbanització amb 185 habitatges de luxe i s’ha optat per fusionar dos camps preexistents, mentre que només quedaria pendent la construcció d’una gran grada, amb capacitat per a 15.000 espectadors, al tee del forat 1. I tot i que a més cal adaptar el complex als requisits de seguretat, hospitalitat i flux assistencial que requereix l’esdeveniment des del punt de vista de les infraestructures, el pla es troba molt avançat. Les projeccions més optimistes estimen que l’impacte econòmic, a llarg termini, es podria situar en una forquilla d’entre 1.000 i 1.300 milions d’euros, amb gran repercussió en el sector turístic que, d’entrada, comptaria amb l’arribada d’uns 300.000 espectadors d’alt nivell adquisitiu i el flux del qual es mantindria gràcies a la capacitat d’atracció d’altres tornejos oficials del circuit europeu i que també beneficiaria altres camps. Un gran benefici, per tant, per al conjunt de la Costa Brava, que fa incomprensible que l’Ajuntament de Girona, per criteris ideològics, sigui l’única administració que no recolza aquest esdeveniment.