El Parlament paga 1,7 milions anuals a funcionaris que ja no treballen a la Cambra

El Parlament gasta anualment 1,7 milions d’euros a pagar els sous de 21 funcionaris que ja no treballen a la Cambra catalana però que reben entre 4.000 euros mensuals de les categories més baixes fins als més de 10.000 que perceben dos exsecretaris generals a l’acollir-se a un règim especial anomenat ‘llicència per edat’.

Segons destapa el diari ‘Ara’, això suposa sous entre 56.000 i 140.000 euros a l’any sense anar a treballar, una xifra que en algun cas és superior al que perceben els consellers del Govern i que s’acosta al sou del president de la Generalitat.

Per acollir-se a aquest règim especial, els funcionaris del Parlament han de tenir més de 60 anys i haver-ne treballat més de 15 a la Cambra catalana, cosa que els donava dret a percebre la pràctica totalitat del sou sense haver de treballar fins a l’edat de la jubilació.

Canvis en les nòmines

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat en declaracions a TV-3 que «abans de firmar la primera nòmina com a presidenta» va demanar informació sobre els sous, i que va començar a treballar «per corregir» aquesta situació. Així, al desembre, va impulsar una nova reforma que «no pot tenir un efecte retroactiu», per això no afectarà els 21 funcionaris acollits ara en aquesta figura. Si bé, a partir d’aquest 2022, totes les persones que vulguin acollir-se a aquest règim sí que hauran de treballar al Parlament, tot i que sigui durant una jornada reduïda progressivament fins a la seva jubilació i durant un màxim de 5 anys, no de 10.

La Mesa també va impulsar a l’estiu un canvi en els triennis perquè començaven a comptar des de la vida laboral del funcionari, fos o no dins del Parlament, cosa que segons fonts parlamentàries podia arribar a superar el sou base.

Notícies relacionades

El Parlament retallarà la subvenció als partits que no expulsin diputats acusats d’assetjament sexual

El PSOE oficialitza la candidatura de Ribera per a les europees

Aquest règim va entrar en vigor l’any 2008, i segons Borràs era un «context» i una «situació diferent», i ha indicat que «no és fàcil» d’abordar perquè afecta qüestions retributives que requereixen negociació col·lectiva.

Entre les reformes, destaca que impulsarà un portal de transparència propi a la Cambra catalana i que es renovaran els membres de l’Òrgan de Garanties del Dret a la Informació Pública del Parlament (OGDAIP), que han dimitit a l’estar en contra de proporcionar aquesta informació i a causa de les tensions internes per aquest assumpte, segons fonts parlamentàries.