Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’esport no és una excepció

Rubiales ha revelat una actuació que mostra una nul·la empatia amb la situació sanitària i una complaença absoluta amb l’estratègia d’imatge de l’Aràbia Saudita

3
Es llegeix en minuts
L’esport no és una excepció

El món de l’esport és un enorme focus d’atracció mediàtic i les actuacions dels esportistes, del seu entorn i de tot l’entramat institucional esportiu no només afecten els protagonistes, sinó que també funcionen com a referent per a la societat en general. L’esport, ara com ara, és un aparador de primer ordre. En el vessant positiu, irradia una sèrie de valors útils per a la convivència. En la part negativa, no obstant, també genera actituds del tot reprovables. És el cas del culebró protagonitzat per Novak Djokovic arran de la seva tossuderia a jugar l’Open d’Austràlia sent conscient que el país té prohibida l’entrada a tot aquell que no acrediti disposar de la pauta completa de vacunació. La seva actitud refractària a les vacunes i les mentides que ha presentat com a proves per poder disputar el torneig han generat el rebuig del Govern australià, disposat a «protegir els ciutadans després dels sacrificis que han fet» i, en paraules del primer ministre Hawke, perquè «provocaria un sentiment antivacunes». Aquesta lamentable història, que també ha derivat en un conflicte diplomàtic amb Sèrbia, el cert és que ha tornat a posar sobre la taula la responsabilitat social que incumbeix els esportistes, en uns moments certament difícils en els quals s’ha imposat l’evidència de la necessitat (i la bondat) de la vacunació, davant opinions negacionistes sense cap fonament. És el que ha recalcat, per exemple, el seleccionador de futbol del Brasil, Tite, a l’anunciar que Renan Lodi, jugador de l’Atlètic de Madrid, no seria convocat per la canarinha per no tenir la pauta completa. 

Aquest cas ha destapat una situació esperpèntica i inadmissible, ja que Lodi (i, segons Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de futbol, altres futbolistes) ha disputat la Supercopa d’Espanya, que se celebra a l’Aràbia Saudita, sense complir els requisits sanitaris exigits per les autoritats del país. Per justificar aquesta anomalia, defensada i promocionada per la mateixa RFEF, Rubiales ha argumentat que «l’esport genera excepcions». I que, en cas d’haver-se exigit la vacunació completa –no obligada a la Lliga i en altres competicions de la FIFA, tot i que sí un rígid règim de proves i unes recomanacions pel que sembla seguides laxament en la vida quotidiana dels esportistes–, «ens haurien criticat la falta de 8 o 10 jugadors». Ha arribat a assegurar que, en cas de no haver aixecat l’Aràbia Saudita les seves pròpies restriccions, «s’hauria dit que és un règim del segle XII». Les crítiques ja havien crescut pel conveni per disputar la Supercopa (com a mínim fins al 2029) en un Estat amb contínues conculcacions dels drets humans, però aquesta sortida de to demostra una nul·la empatia amb l’actual situació sanitària i amb la necessitat de donar exemple a una ciutadania que viu immersa en l’angoixa d’aquesta sisena onada i una complaença total amb l’estratègia saudita de blanquejar el seu règim amb gestos com el ben pagat desplaçament de la Supercopa espanyola.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’esport no pot ser percebut com «una excepció». I parlar d’una regulació que en aquest cas (com en el d’Austràlia) va a favor de la protecció comunitària com si es tractés d’una norma medieval fa un flac favor a totes les campanyes institucionals a favor de la vacunació. L’esport no pot defensar que està «al marge» de la política quan, en aquest cas, és el camp en el qual ha decidit jugar. I en cap cas plantejar que ho està de les restriccions sanitàries vigents.