El planeta que heretaran

Aquest diari manté el compromís de no perdre el focus, i en la seva aposta informativa periòdica sota la marca P de Planeta enfoca avui la crisi climàtica des del punt de vista dels nens. Des d’impactes extrems com els que pateixen els menors en els quals els desastres meteorològics, la falta d’aigua o els desplaçaments de població suposen un risc vital fins als que ja són visibles des de la nostra vida al primer món, com la necessitat d’adaptar les escoles a unes temperatures que no serien acceptables, per exemple, en els llocs de treball. Són ells els més vulnerables davant els efectes que ja es viuen avui, els que hauran de patir les conseqüències futures del que fem o no fem en la pròxima dècada crucial i, alhora, lògicament, els més conscienciats davant la necessitat d’actuar. Una primera manifestació van ser els Friday for Future, el moviment iniciat el 2018 que ha alimentat una sensibilitat que ha arrelat en milions de joves.

Però com han fet sempre totes les generacions quan les seves forces s’han esgotat o s’han instal·lat en el cinisme, també la que ara ocupa els ressorts de les estructures professionals, laborals o polítiques, prefereix mirar amb displicència cap a les que més tard o més d’hora haurien d’agafar el relleu abans que fer un balanç crític de la seva actuació. I aquesta mirada cap als més joves inclou des de les expectatives (i retrets) per no actuar conforme a la visió idealitzada de la seva pròpia joventut, l’escàndol davant de comportaments i mentalitats que no encaixen amb la seva visió del món o l’extrapolació de la realitat dels nuclis més agressius, desinformats o radicalitzats, fins a tot un col·lectiu infinitament mes plural.

I és cert que el negacionisme climàtic, una de les palanques que els moviments i interessos més reaccionaris utilitzen per moure el ressentiment de què s’alimenten, ha fet forat. Per començar, això hauria sigut molt més difícil amb una formació científica i de valors més sòlida que no pas la que ha brindat l’educació obligatòria, i si l’escola hagués dedicat més esforços a formar sobre l’ús crític de la informació que circula per les més diverses xarxes en lloc d’intentar expulsar-les i ignorar-les. Però sobretot, fenòmens marginals no han d’amagar que l’evidència que l’emergència ambiental hipoteca el seu futur ha fet que la sensibilització sobre la necessitat d’actuar sigui compartida d’una manera aclaparadorament majoritària entre els més joves, que tenen en aquesta qüestió lliçons per donar als seus grans, tantes com amenaces pesen sobre ells.