La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Govern a la corda fluixa

El Constitucional, la inflació del 4%, l’anticipada campanya del PP i les esquerdes en el Govern fan que imperi l’eterna crispació

3
Es llegeix en minuts
Govern a la corda fluixa

EUROPA PRESS / JUAN MANUEL SERRANO ARCE

Podia pensar-se que l’alta vacunació i l’inici de la recuperació rebaixarien la crispació. Doncs no. L’octubre comença amb soroll i amb un Govern amb molts fronts oberts. Un d’intern. És una coalició de dos partits molt diferents que, a més, no té majoria. El segon, el primer partit de l’oposició s’ha precipitat a una dura campanya electoral quan les eleccions toquen a finals del 2023. Només així s’entén l’agressiu míting de Pablo Casado a València.

El Govern de Pedro Sánchez no té més remei que continuar caminant a la corda fluixa. Ahir el Tribunal Constitucional va decidir donar la raó a un recurs de Vox contra la restricció d’activitats parlamentàries per l’estat d’alarma. És la segona sentència contrària del Constitucional sobre aquest assumpte i, tot i que els seus efectes pràctics són limitats, sí que és una dura clatellada al Govern. Un Constitucional incomplet –que ho pot estar més els pròxims mesos– i amb majoria conservadora, ha optat per enfrontar-se a l’Executiu i al Legislatiu en una cosa tan delicada com l’estat d’alarma. Gran esvalot. 

Una altra tempesta és l’econòmica. El Govern va treure pit dilluns de la forta creació d’ocupació al setembre i d’un descens, el més fort en molts anys, del nombre d’aturats. És un respir perquè l’impuls de la inflació(3,4% a la UE i 4% a Espanya) i la revisió a la baixa de l’augment del PIB en el segon trimestre (del 2,8% a l’1,1%) ha generat molts dubtes. Hi ha por que la inflació no sigui passatgera, que s’iniciï una espiral preus-salaris retroalimentada i que els bancs centrals hagin de pujar els tipus d’interès, cosa que danyaria la recuperació.

No som encara allà, però el 4% del setembre ha sigut una dutxa d’aigua gelada. L’economia genera més dubtes dels pensats fa poc.

Tercer front, el Govern ha d’aprovar –sense majoria clara– els Pressupostos del 2022. Ahir es va anunciar un pacte difícil i espinós entre el PSOE i Podem sobre la llei de la vivenda que pot fer que el Govern aprovi els Pressupostos aquesta mateixa setmana. El Pressupost –i després la seva votació a les Corts– és clau per a l’estabilitat política. Ara falta saber si aquest acord fructifica i si és també vàlid per blindar la recuperació.

Caldrà analitzar detalls i la lletra petita, però en l’anunciat sobre la llei de vivenda hi ha de tot. Són positives les ajudes per als joves de fins a 35 anys amb ingressos inferiors a 24.000 euros. També que es pot recarregar l’IBI –per iniciativa municipal– als pisos desocupats un període llarg de temps.

Però caldrà veure les iniciatives sobre el control de lloguers a les zones anomenades «tensades». El control pot arribar a ser necessari en algun moment perquè en la seva arrencada afavoreix els inquilins en dificultats, però té el defecte de foragitar els que inverteixen en vivendes de lloguer. Si es limita la seguretat de la rendibilitat, els inversors –i Espanya necessita molta vivenda de lloguer– poden abandonar aquest sector i centrar-se en vivendes de venda, o derivar els seus estalvis a altres sectors, fet que fa disminuir l’oferta de vivendes de lloguer.

Notícies relacionades

A mitjà termini el control de lloguers no funciona. El camí és la construcció de vivenda pública –a Espanya se n’ha fet molt poca– i donar seguretat jurídica als que inverteixen en vivenda de lloguer.

L’accés a la vivenda és fonamental per a l’equilibri polític i social, però els pedaços i les receptes populistes no són el millor camí.