Un TC dividit declara inconstitucional el ‘tancament’ del Congrés durant el confinament

Va passar amb el primer estat d’alarma i ara, amb la suspensió de l’activitat parlamentària. El Tribunal Constitucional ha donat la raó a Vox i ha declarat inconstitucional, per sis a quatre, la decisió de la Mesa del Congrés de paralitzar els terminis de les iniciatives parlamentàries en tramitació per combatre la pandèmia, com es va fer en altres àmbits com la mateixa justícia, que va paralitzar tota activitat que no es considerava essencial.

El president del Constitucional, Juan José González Rivas, s’ha tornat a quedar en minoria al votar amb els magistrats considerats de tendència progressista: Cándido Conde-Pumpido, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que han anunciat vots particulars per mostrar la seva discrepància amb la majoria. En la sentència que va declarar il·legal el primer estat d’alarma per sis vots a cinc, també va votar amb ells el conservador Andrés Ollero, que aquest cop s’ha afegit a la majoria. Alfredo Montoya no va votar al continuar malalt.

La sentència, que es coneixerà íntegra en els pròxims dies, considera que la declaració de l’estat d’alarma, com la de qualsevol dels altres dos estats, no pot en cap cas interrompre el funcionament de cap dels poders constitucionals de l’Estat i, de manera particular, del Congrés. Per això per al TC, la decisió de la Mesa va fer aturar temporalment la tramitació d’iniciatives parlamentàries dels recurrents, lesionant el seu dret de participació política.

La sentència declara nul el primer dels acords de la Mesa del Congrés del 19 de març passat, relatiu a «suspendre el còmput dels terminis reglamentaris que afecten les iniciatives que es trobin en tramitació a la Cambra fins que s’aixequi la suspensió», i del 21 d’abril, que va rebutjar la reconsideració demanada per Vox.

Anunciada

La decisió era l’anunciada des que en l’anterior ple el ponent de la resolució, Antonio Narváez, va proposar declarar constitucional l’aturada que va acompanyar el primer estat d’alarma. En aquestes deliberacions la votació va quedar cinc a cinc i el vot de qualitat de González Rivas hauria fet que tirés endavant la proposta, però alhora es va fer visible que el bloc partidari de la constitucionalitat presentava dues sensibilitats i que, tot i que tirés endavant el seu criteri, la sentència comptaria no només amb vots discrepants, sinó també concurrents.

Això va portar Narváez a anunciar que canviaria la seva proposta per declarar la inconstitucionalitat de l’aturada viscuda per les Cambres a l’entendre vulnerat el dret al control parlamentari del Govern per part dels grups.

Congrés

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Després de conèixer la decisió, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha emès un comunicat en què remarca que la decisió es va prendre per raons sanitàries i que durant «18 dies hàbils» les limitacions de funcionament van estar circumscrites «als terminis aplicables» en la presentació d’esmenes «a les iniciatives legislatives i al còmput dels relatius a les iniciatives de control escrit», informa Pilar Santos. Batet també recorda que el Congrés va continuar «reunint-se en sessions plenàries, en dues ocasions al mes de març amb dues compareixences del president del Govern, en quatre sessions plenàries en cada un dels mesos d’abril i maig, en nou sessions al juny i sis al mes de juliol». La presidenta de la Cambra baixa també destaca que, en aquests 18 dies, el control parlamentari «mai va estar suspès», ja que es van respondre «més de mil preguntes dels diputats».

Fonts de l’alt tribunal consideren molt complicat que en el ple d’aquesta setmana hi hagi temps per començar a deliberar sobre l’altra ponència de Narváez, la partidària de declarar inconstitucional també el segon estat d’alarma, però per la falta de control parlamentari, no perquè la limitació de drets que es va viure obligués a haver dictat un estat d’excepció com es va entendre amb el primer. Per això situen l’inici de les deliberacions en el ple que començarà el 26 d’octubre.