¿És Sánchez el ‘rei ofegat’?

La decisió de Puigdemont de dilluns de trencar amb el Govern central i passar a l’oposició ho canvia tot. Cert: Puigdemont mai ha sigut un suport sòlid i ell ho ha explicitat diverses vegades. Ara és diferent. Ha oficialitzat que la majoria ha mort. Li falten, com a mínim, els set diputats de Junts. Podem estar, doncs, davant un bloqueig total. Sánchez no podrà ser enderrocat perquè una moció de censura ha de ser constructiva –amb un candidat a president– i Junts no ho pactarà amb el PP i Vox, però alhora no podrà aprovar res. ¿Com sortiran, per exemple, els decrets llei necessaris per continuar rebent els fons europeus que Sánchez diu que són més importants que els Pressupostos? Si res canvia –i en política, i amb Puigdemont, tot és possible–, anem cap a un bloqueig total. El Govern no pot caure, però tampoc pot aprovar res. Puigdemont dixit: podrà ocupar poltrones, però no governar.

Fèlix Riera em va dir, fa just un mes, que en els escacs molt poques vegades es produïa un desenllaç com aquest, el del rei ofegat. Qui anava guanyant la partida no aconseguia matar el rei, però el rei anava quedant cada vegada més arraconat i al final no es podia moure. Perdia per paràlisi. És el que li pot passar a Sánchez: que l’acumulació de tants problemes i que la falta de majoria parlamentària sigui permanent (res de Guadiana) li hagin de fer tirar la tovallola en la primera meitat del 2026.

És difícil que Puigdemont faci marxa enrere. Cert, està irritat. No té l’amnistia i no entén que Marchena (el Suprem) la retardi tant. ¿Pot imposar-se el Suprem contra l’Executiu, el Legislatiu i fins i tot el Constitucional durant 17 llargs mesos? El juny de 2024, Puigdemont no creia que hauria de mantenir Waterloo tant temps i dirigir des d’allà un partit bastant heteròclit. També està irritat perquè Collboni, que va quedar segon, va ser elegit alcalde amb els vots del PP i dels Comuns. Li havien dit que Trias, que va tenir un regidor més, seria imposat per la pressió de Sánchez-Llibre. I fins i tot de l’altre Sánchez (Pedro). ¿El van enganyar? I Salvador Illa, que pujoleja, amb el maleït PSC, està espanyolitzant Catalunya. Contra el que es va pactar amb el PSOE a Suïssa.

Però no trenca per estar irritat, sinó per un motiu més profund: està espantat. Les enquestes diuen que Orriols li està robant molts vots i els seus alcaldes estan nerviosos. Creuen que necessiten defensar "la llei i l’ordre" (menys immigració i més seguretat) i que això és impossible si Junts continua donant suport a un Govern d’esquerres que incita la immigració, tolera l’ocupació i Yolanda enerva les pimes. I si Junts perd alcaldies, la seva autoritat, l’únic punt de cohesió de Junts, es pot esquerdar. Tot això es fa encara més gran amb un home solitari que veu fantasmes i que creu que hi ha una conspiració contra ell.

Notícies relacionades

Nuria, l’escollida per Déu

Mazón ha d’explicar la veritat

Tot i que Puigdemont es pot equivocar. Ja va passar quan, per no fallar l’independentisme entusiasmat, convocant eleccions el 2017, va decidir la declaració unilateral d’independència (DUI) que, poques hores abans, havia dit en el Govern que seria un fracàs. No volia fer-ho, però va canviar la Generalitat per Waterloo. Ara no vol una moció de censura –tot i que sigui només per dissoldre el Congrés– perquè sap que els seus set diputats són avui la frontissa imprescindible, el seu dècim de loteria. I que podria perdre’l després de les eleccions.

Però si Sánchez és el rei ofegat acabarà tirant la tovallola. I llavors poden acabar malament tots dos: Sánchez i Puigdemont.