Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La vehemència que dissimula el no-res
Aragonès va llegir un al·legat sobre les bondats de la independència i va fer un esforç evident per fer desaparèixer l’Estat espanyol de les vides dels catalans, per acabar admetent que alguns dels seus projectes són a mans de l’Estat
A1-126898204.JPG /
Els presidents, sense excepció, es cansen dels seus propis discursos de política general perquè els surten llargs i al final no tenen més remei que desgranar les promeses departament per departament, apuntant llavors la modèstia del govern autonòmic. Per això, comencen sempre pel retòric per reprendre l’èpica en les últimes frases. Pere Aragonès es va presentar com un president atrinxerat en el seu entusiasme per retardar tot el que pugui el seu aterratge en la realitat, sabent que aquesta acceptació l’enfrontarà encara més amb els seus socis de govern.
Aragonès va llegir un al·legat sobre les bondats de la independència, va fer un esforç evident per fer desaparèixer l’Estat espanyol de les vides dels catalans (llevat de per entorpir l’acció de la nova Generalitat que ja ha posat en marxa, segons va dir) i va donar per iniciada la transformació social i econòmica de Catalunya. Després del torrent de grandiloqüència va quedar de manifest que l’últim curs de l’escola de 0-3 anys serà gratuït, que té preparat un decret d’energies renovables i que els nous pressupostos seran la base del canvi del model productiu català. Al cap de poc, va haver d’admetre que alguns dels seus projectes estan en mans de l’Estat, des dels fons europeus fins als 5.000 milions per reforçar el sistema sanitari, i que els pressupostos de tanta ambició tenen compromès el 85% en despesa corrent.
L’ombra de la Generalitat com a govern autonòmic no és fàcil d’eludir. Per això, el president va insistir amb vehemència en la pretensió de viure políticament d’una insinuació hàbilment plantejada sobre la taula de negociació: negociarem el camí de la independència, no desesperin. Històric, si no fos que la suposició no té base, ja que Pedro Sánchez ha deixat per escrit que no hi ha res a parlar fora de la Constitució. Aragonès podria estar martellejant a cada discurs una lletra de l’epitafi del seu mandat a l’insistir en la seva pretensió de culminar la independència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
