Ultradreta i antivacunes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Medievalitzants i anàrquics
Durant la pandèmia hem oscil·lat entre dos pols, la necessitat de protecció i la por d’un excés de protecció
Fa uns dies, Maurizio Molinari escrivia a 'La Repubblica' que la pandèmia havia afeblit els corrents populistes a Europa i als Estats Units perquè havia quedat demostrada “la necessitat d’un Estat per defensar la salut pública”. Al mateix temps, però, advertia que l’extremisme radical de dretes havia trobat en la protesta contra les vacunes una via de recuperació dels seus postulats. És a dir, al llarg dels dies que vivim en temps de covid, hem experimentat com a mínim dos moviments sociològics. La percepció creixent d’un poder útil que, tot i les imposicions o, justament, per les restriccions imposades (i per l’esforç sanitari!), ens havia de salvar del perill imminent i, després de les primeres onades mortíferes, en el moment de la previsió futura i dels contrafocs en forma de vacuna, la idea que aquest Estat no solament no era necessari, sinó perniciós.
Hem oscil·lat, doncs, entre aquests dos pols. La confiança cega en el poder, perquè no teníem a mà cap més sortida, i el temor que aquest poder aprofités les circumstàncies per retallar drets individuals. La necessitat de protecció i la por d’un excés de protecció. Amb l’arribada massiva de vacunes, s’obria un altre panorama que no feia sinó exacerbar la confrontació. ¿Fins a quin punt l’Estat, un Estat democràtic, tenia la potestat d’obligar els ciutadans? ¿Fins a quin punt podia exercir un determinat tipus de xantatge perquè la vacuna fos no solament una solució sanitària sinó un imprescindible salconduit social?
Notícies relacionades
Al negacionisme de la primera fornada –format per un exèrcit poc disciplinat de xarlatans, mil·lenaristes i tocats de l’ala– s’hi ha afegit un corrent que aprofita el desori imperant (les notícies difuses, la poca claredat d’unes pràctiques erràtiques) per treure’n un determinat rèdit. No és casual que al capdavant dels No Vax hi hagi, a tot arreu (des de França als Estats Units; des d’Itàlia al Regne Unit), lideratges d’extrema dreta. És curiosa l’estratègia d’aquests moviments. S’alcen contra el poder omnívor de l’Estat (amb una tàctica no solament populista i tendenciosa, sinó aparentment llibertària) quan l’objectiu final és precisament el contrari: engrandir les estructures voraces d’aquest poder.
L’hilarant control a distància a través d’un xip, les variacions en l’ADN provocades pels agents malèfics que entren al cos, o l’atàvica desconfiança en una ciència que es veu com un malson futurista, es concentren ens uns arguments que ara es tornen més poderosos (amb més possibilitats d’incidència en la societat) quan del que es tracta és de protestar contra el passaport covid, que és percebut com un atac a la llibertat. Tot just són maniobres incipients (en alguns casos, continuades i sorolloses), però el futur immediat es preveu conflictiu. És una lluita establerta entre els beneficis de les Llums (que incorporen, és cert, la presència d’un Estat sòlid i regulador) i l’atracció d’una foscor que és medievalitzant i anàrquica i que pot generar, com ha passat sempre, un nou ordre d’ascendència apocalíptica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
