És fals que les vacunes perjudiquin la nostra immunitat natural

Un dels temes sobre el qual han especulat els desinformadors ha sigut sobre com afecten les vacunes al mateix sistema immunitari. Deien de tot: que les vacunes eren capaces de debilitar-lo, que les injeccions només funcionaven contra «el sistema immune específic» o que fins i tot són generadores d’innombrables malalties autoimmunes que d’aquí uns anys ens passaran factura. 

Res d’això és veritat. Hem de recordar que la missió principal d’una injecció és estimular el sistema immunitari perquè aprengui a detectar un virus molt concret. Hi ha moltes estratègies: les vacunes d’ARN missatger i les de vector viral, per exemple, fan servir càpsules en les quals s’insereix un petit llibre d’instruccions perquè les cèl·lules fabriquin una proteïna concreta del virus (en aquest cas, la proteïna Spike) i quedin arxivades a la memòria immunològica per si algun dia apareix aquest antigen per allà; d’altres insereixen directament aquesta proteïna; finalment, les tradicionals el que fan és inocular el virus sencer (això sí, mort o inactivat) i és com si ens infectéssim amb Covid-19, però sense que es desenvolupi la malaltia. 

El que està clar és que totes aquestes vacunes col·laboren amb el sistema immunitari perquè aprengui a detectar el virus ensenyant-li l’antigen. Però no totes les cèl·lules que el formen fan el mateix. La primera línia de defensa, que és la barrera natural (pell, suor, mucoses...), evita la majoria de les infeccions, però algunes se li escapen. Si aconsegueixen traspassar aquesta línia, es troben amb el sistema immune innat: la tos, els enzims a les llàgrimes, o l’àcid gàstric, entre d’altres. És una part del sistema immune comú a tots els éssers humans; l’starter pack amb el qual fem front a les infeccions. Si ens vacunen, podem notar com actua quan ens puja la febre o si ens trobem piocs. 

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

Una vegada s’ha activat la immunitat innata, es crea una alerta perquè la immunitat específica ataqui un agent infecciós en concret, i es generen els famosos limfòcits B (immunitat humoral) i els T (immunitat cel·lular), el paper dels quals és diferent: mentre que l’activació dels limfòcits B dona lloc a la producció d’anticossos (proteïnes que eviten que els patògens entrin a les cèl·lules), els limfòcits T ataquen les cèl·lules ja infectades. També té lloc aquí la creació de la memòria immunològica, quan el cos aprèn a reconèixer l’antigen perquè en el futur sigui capaç de destruir-lo automàticament. 

Alguns desinformadors han assegurat que la suposada vacuna generaria una immunitat innata, però com hem explicat, aquest tipus de protecció ja existeix al cos. Les vacunes, a l’inocular una substància estranya al cos, activen les defenses innates, aquests són els efectes secundaris com la febre o el malestar general, però el seu objectiu és generar immunitat específica contra una malaltia concreta al llarg del temps.