Ras i curt
Hockney i l’art sense edat
David Hockney va dedicar la seva vida a ampliar la nostra manera de mirar. Des de les seves pintures pop art fins als seus experiments digitals, la seva obra confirma que el món canvia segons com el contemplem. Aquesta sensació apareix a The Four Seasons, una videocreació de 36 pantalles exposada al Centre d’Art Hortensia Herrero de València, que tantes vegades he admirat. Un mateix paisatge –el bosc de Yorkshire– retratat des d’un cotxe equipat amb 9 càmeres muta amb el pas de les estacions i ens recorda que fins i tot allò que creiem conèixer pot revelar-nos una cosa diferent si canviem la disposició des d’on ho mirem.
Potser allà és on resideix la clau de la trajectòria de Hockney, mort abans-d’ahir als 88 anys. L’artista britànic podria haver-se convertit en una repetició de si mateix i de les obres que li van donar fama. No obstant, va optar pel camí contrari. Va canviar de tècniques, va explorar nous llenguatges i va adoptar eines digitals com l’iPad quan podia haver-se quedat còmodament ancorat en el seu propi llegat.
Notícies relacionadesUna cosa semblant va passar amb Frank Gehry. L’arquitecte que va transformar la nostra manera d’entendre els edificis, mort als 96 anys, va arribar a alguns dels reconeixements més grans quan ja era un artista consagrat. Tampoc ell va acceptar que l’edat pogués posar límits a la imaginació. Tots dos van entendre que innovar no consisteix per se a trencar amb tot l’anterior, sinó a continuar trobant noves possibilitats dins d’una recerca que mai acaba.
Durant anys hem tendit a associar la joventut amb l’energia i la maduresa amb una certa inèrcia, com si el temps empenyés cap a la repetició. No obstant, Hockney i Gehry demostren el contrari. Els anys poden aportar alguna cosa igual de valuosa: coneixement, perspectiva i la llibertat de qui ja no té res a demostrar. Poques obres ho expressen millor que The Four Seasons i potser per això contemplar-la em continua emocionant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
