Himnes
Cantar ‘La Balanguera’
Joan Alcover /
No hi ha gaire himnes que m’emocionin. De fet, dos; tres, a tot estirar. “La Marseillaise”, i l’ “Inno di Mameli”, i para de comptar. Per qüestions bàsicament sentimentals i per afinitats electives, més enllà de la lletra, bèl·lica com és costum a quasi tot el món. També m’agraden, per exemple, aquests himnes sudamericans que semblen extrets dels compassos d’obertura d’una òpera bufa o d’una pel·lícula dels Germans Marx, i que acaben, com l’argentí, amb un crit desaforat que els patriotes entonen (desafinen, quasi sempre) com si realment estiguessin a punt d’entrar en batalla. “O juremos con gloria morir”, diu l’himne de l’Argentina dues o tres vegades.
No hi ha cap himne, però, que em faci plorar com 'La Balanguera', l’oficial de l’illa de Mallorca des de fa 30 anys. Va néixer com un poema de Joan Alcover, escrit a primers del segle XX, a partir d’una rondalla popular: la figura d’una dona que fila. Anys més tard, el 1925, Carner va reclamar que aquell poema es convertís en cançó, perquè “hi sentim el batec diví de l’ideal perdurable”. Ara fa cent anys, un 29 de maig, al Palau de la Música Catalana, es va estrenar la peça composta per Amadeu Vives.
Notícies relacionades'La Balanguera' no parla d’èxits militars ni exalta l’esperit combatiu. Parla de la vida i de la mort. Ella “buida sa filosa” i va traient el fil de la nostra existència. Com una Parca “que cavil·la”, té present “la infantesa que s’enfila” i “la vellura que se’n va”. La vaig sentir fa anys, cantada per Maria del Mar Bonet, a la Ciutadella, i ara l’escolto en una versió esquerdada, de 1927, del gran Emili Vendrell. Pell de gallina.
Aquest divendres és 29 de maig i l’Obra Cultural Balear ha organitzat, a les 8 del vespre, una cantada massiva i simultània en més de 50 pobles mallorquins. Una acte emotiu d’homenatge a Joan Alcover en el centenari de la mort. I un acte reivindicatiu de la cultura, de la identitat, del desig de continuar fidels a una llengua, a una tradició, a una manera de ser. La cantaré també en la distància, tot sol, i tornaré a plorar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
