El Papa ens visita
El Papa León XIV /
Una visita tan destacada com la del Papa per força havia de convocar tota mena d’opinions, entusiasmes, rebuigs, elogis i animadversions. He llegit que hi ha organitzacions laiques o directament proclamades com atees que preveuen fer actes de rebuig a l’arribada del Pontífex. És probable, vist com van les coses, que sindicats de mestres i professors també aprofitin l’escaparata d’un acte singular perquè la seva veu tingui més ressò. Ja quasi no ens en recordem, però la visita d’un Sant Pare és molt més que un cap d’estat que truca a la porta. Més enllà de la seva condició d’estadista, que exercirà sobretot en la rebuda institucional de Madrid, Lleó XIV actua com a cap visible d’una confessió que encara té un enorme predicament en la nostra societat i que també és a la base de la cultura popular i, no ho oblidem, del calendari laboral. És a dir, que vingui un Papa implica una quantitat desorbitant de detalls a tenir en compte. No sé si els papes que viatgen tenen consciència del merder fenomenal que suposa la seva presència lluny del Vaticà.
En la visita de la setmana que ve hi haurà moments per a tot. Per a la meditació i el missatge (més encara, després de la ja tan comentada encíclica Magnifica Humanitas), per a la confrontació política (que hi serà, amb tot l’enrenou que hi ha muntat a la capital de l’estat) i també per a la polèmica. La més recent, la del català. És a dir, l’ús que Lleó XIV farà de la llengua pròpia del país que visita quan aterri a Barcelona, vagi a Montserrat, parli a la presó i al Raval, digui missa a la Sagrada Família i beneeixi la creu de la torre de Jesús.
Notícies relacionadesAquests dies se n’ha parlat molt. En un programa d’humor, La Competència, l’imitador de l’ocultista Sebastià d’Arbó avisava que si el Sant Pare parlava en castellà l’esperit del difunt Antoni Gaudí s’elevaria des de la cripta per, mai millor dit, posar el crit al cel. Hem recordat que Gaudí va ser detingut per la policia de la dictadura de Primo de Rivera ara fa poc més de cent anys perquè es va negar a contestar a les forces de l’ordre en castellà: "La professió d’arquitecte", va dir, "m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua".
Es va anunciar una presència minsa del català en la missa papal i també que la benedicció de la torre més alta es faria sencera en castellà, però sembla que la diplomàcia vaticana (o la pressió d’autoritats com Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, i Octavi Vilà, bisbe de Girona, o les gestions d’Illa, catòlic convençut) ha aconseguit rectificar la que coneixíem com a versió primera. L’Església, a Catalunya, ha viscut etapes de tota mena. Va ser fonamental en el manteniment de la llengua catalana en les èpoques més obscures (sobretot a partir del Vaticà II) i després ha tingut bisbes amb una clara vocació catalanista i amb concilis de la Tarraconense on la reclamació de la dignitat nacional va ser ben present. Encara ho és entre alguns prelats. Les coses, a la casa de Déu, que també és d’aquest món, són complicades. Veurem com acaba tot plegat. Que Ell hi faci més que nosaltres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
