El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Anem cap a un galliner?

El xoc entre el Tribunal Constitucional i el Govern central pot tenir efectes desestabilitzadors

3
Es llegeix en minuts
¿Anem cap a un galliner?

TANIA TAPIA

Els conflictes entre Govern central i Tribunal Constitucional no són estranys en una democràcia. La separació de poders de Montesquieu –legislatiu, executiu i judicial– és la clau de l’Estat de dret. I les sentències dels tribunals han d’acatar-se, tot i que no es comparteixin. ¿Punt final?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No del tot. Perquè algunes vegades també poden ser l’inici d’un gran desgavell, del fet que l’estabilitat trontolli i que la degradació institucional converteixi el país en un galliner ingovernable. ¿És el que passa després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), el text íntegre de la qual encara no coneixem, en què declara inconstitucional un article del decret del març del 2020 pel qual el Govern central va promulgar, per combatre el coronavirus, l’estat d’alarma i el confinament?

No ho crec, però compte. La sentència del TC del 2010, que anul·la part de l’Estatut de Catalunya del 2006, ja aprovat pel Parlament català, el Congrés i el Senat i després, com és preceptiu, per un referèndum a Catalunya, va provocar una greu crisi que, 11 anys després, encara no hem superat. I tot va arribar amb l’oposició d’un TC de majoria conservadora a un executiu i un legislatiu de majoria socialista.

Alguna semblança hi ha, i això obliga a una anàlisi a fons. El TC té magistrats que superen el temps reglat de mandat perquè el legislatiu no s’ha posat d’acord per renovar-los, i són només 11, no 12, per una dimissió no coberta per les mateixes causes. No és la millor situació per a un òrgan que ha de ser el guardià sagrat de la Constitució i sempre ha de ser prudent.

No obstant, per sis vots contra cinc, inclòs el del president, ha decidit declarar inconstitucional, 16 mesos després del recurs i quan la norma ja no és vigent, un decret de què no discrepa sobre el contingut –el confinament domiciliari contra la pandèmia–, però creu que, al suspendre drets fonamentals, requeria no l’estat d’alarma, sinó el d’excepció. El d’alarma el decreta el Govern central per a 15 dies i, si vol prorrogar-lo, necessita ser aprovat pel Congrés, mentre que el d’excepció necessita la prèvia aprovació parlamentària.

És un assumpte opinable. El d’alarma és més ràpid i pot ser prorrogat i el d’excepció només pot durar dos mesos. ¿Què era el millor contra el virus? A més, el recurs és a instàncies d’un grup –Vox– que el va aprovar al Congrés. ¿És, doncs, un obús dels magistrats conservadors contra el Govern central, com assegura una portaveu de Podem? Hi pot haver –hi ha– antipatia de la dreta judicial a Pedro Sánchez, però dos magistrats conservadors –ni més ni menys que el president González Rivas i el jurídicament molt respectat Andrés Ollero– ho cregut que era constitucional. I una magistrada, Encarna Roca, proposada pel PSC i l’antiga CDC, hi ha sigut contrària.

Hi ha, doncs, una discussió doctrinal en un clima de discòrdia que impedeix (per la negativa del PP) la renovació del Consell del Poder Judicial i del mateix TC. I ambicions i venjances. L’expresident del TC Aragón Reyes, nomenat per Zapatero, però que va votar en contra de l’Estatut, va publicar fa poc a ‘El País’ un article que coincideix amb els arguments de la majoria del TC.

És així. Crec que té bastanta raó Margarita Robles, exmagistrada del Suprem i ministra de Defensa, a l’afirmar que al TC li ha faltat sentit d’Estat (ni Espanya ni cap país tenia normes idònies contra un virus tan agressiu i inesperat) i hi ha elucubracions intel·lectuals més pròpies d’un seminar i universitari. D’acord, però també cal admetre que al Govern central li ha faltat empatia amb la dreta política i la judicial que és –agradi o no– majoritària. És clar, el Govern central no està obligat a ser empàtic, però...

Notícies relacionades

No. No som en un galliner, però hi ha sobredosi de crispació i les nostres institucions democràtiques –per joves– no estan consolidades. En un altre cas, no seria preocupant. A tot arreu se’n fan, de bolets, i hi ha hagut presidents nord-americans (Roosevelt) que han hagut d’esperar a l’enterrament d’alguns magistrats del Suprem (allà el càrrec és vitalici) per poder aplicar la seva legislació.

Nota final. Setmana terrible, juntament amb la variant delta de la pandèmia, per al nou Govern de Pedro Sánchez.