La UE assaja l’autonomia estratègica
La UE prepara una llista de projectes d’infraestructura a escala global per contrarestar la influència xinesa i la seva omnipresent Nova Ruta de la Seda
La falta de precisió sobre com es finançaran aquests projectes li pot restar eficàcia política davant la magnitud dels fons mobilitzats per Pequín
Els ministres d’Afers Exteriors de la Unió Europea (UE) tenen previst encarregar el 12 de juliol a la Comissió Europea l’elaboració d’una llista de projectes de gran impacte i visibilitat en infraestructures i transport per contrarestar la devastadora influència de la iniciativa xinesa denominada Una franja, una ruta a Àsia, l’Àfrica, Llatinoamèrica i la mateixa Europa. La mesura busca ressaltar la proclamada autonomia estratègica de la UE i la seva voluntat d’actuar com a gran potència amb agenda pròpia.
El Grup dels Set (G-7) ja va acordar al juny desenvolupar les infraestructures als països de renda baixa i mitjana per contrarestar la primacia de la Xina en aquests projectes. Però la UE vol ressaltar i diferenciar la seva pròpia iniciativa per fer més visible la seva actuació i la seva autonomia. Per això, el Consell de Ministres de la UE demanarà que desenvolupi un nom de marca i un logo propis, reconeixibles públicament, per donar-li més rellevància i perquè pugui competir en visibilitat amb l’omnipresent Nova Ruta de la Seda de la Xina.
Una vegada més, la iniciativa de la UE es pot veure debilitada per la falta de concreció dels mitjans financers i la seva tradicional deficiència de no recolzar els seus projectes exteriors amb els mitjans econòmics per arribar a l’objectiu fixat. El text que han d’aprovar els ministres d’Exteriors es limita a demanar a la Comissió Europea que presenti un esquema de finançament públic i privat, en què participin els Vint-i-set, el Banc Europeu d’Inversions i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament i que inclogui acords bilaterals, crèdits a l’exportació i garanties.
Projectes xinesos a Europa
En lloc de destinar nous fons a aquesta iniciativa, la UE probablement canviarà de denominació projectes ja existents o previstos i es prioritzaran els finançats amb capital privat, assenyala Pepijn Bergsen del think tank Chatham House. En comparació, el valor a finals del 2020 dels projectes d’infraestructures finançats per la iniciativa xinesa superava els 2,1 bilions d’euros i inclou projectes als Balcans i en països de la UE, com Hongria i Grècia, segons un informe del Grup Borsa de Londres.
La mateixa Itàlia, la tercera economia més gran de la UE i membre del G-7, va firmar el març del 2019 la seva adhesió a la Nova Ruta de la Seda xinesa per finançar la modernització dels seus ports i infraestructures. Fins i tot a Llatinoamèrica i el Carib, 19 governs han firmat acords amb la Xina per valor de 844.000 milions d’euros en la construcció d’infraestructures i en comerç transcontinental. El grup navilier xinès Cosco, per exemple, està construint un nou port per valor de 2.500 milions d’euros a Chancay (Perú).
L’autonomia estratègica europea, associada originalment a la política exterior i de defensa, es va ampliar al Consell Europeu d’octubre del 2020 i al Consell de Ministres de Competitivitat de novembre del 2020 als àmbits econòmic, industrial i tecnològic. Però la seva eficàcia pràctica es veu limitada pel desacord dels Vint-i-set sobre el seu abast.
Divergències entre els 27
Els divergents interessos econòmics i orientacions polítiques dels Vint-i-set ja limiten tradicionalment l’eficàcia de la política exterior i de seguretat comuna. Però les divergències també afecten l’àrea econòmica, industrial i tecnològica. Dotze països de la UE –Irlanda, Dinamarca, Suècia, Holanda, Lituània, Letònia, Estònia, República Txeca, Eslovàquia, Malta i Espanya– més dependents dels fluxos comercials i amb menys poder industrial i tecnològic autònom van encotillar l’autonomia estratègica promoguda per França, Alemanya i Itàlia amb l’objectiu de «mantenir una economia oberta».
Per esquivar la paralitzant contradicció entre els països que primen l’obertura comercial exterior i el grup que busca evitar la dependència industrial i tecnològica europea, la UE ha d’utilitzar el seu poder normatiu internacional per promoure a escala mundial estàndards tècnics i regulacions i assegurar un multilateralisme que eviti la competència deslleial a través d’unes normes de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) compatibles amb els valors i els interessos europeus, destaca Éric van den Abeeleen a ¿Cap a un nou paradigma en l’autonomia estratègica oberta? L’informe també recomana desenvolupar projectes tecnologicoindustrials d’interès comú europeu, forjar una cooperació industrial entre els Vint-i-set i corregir les principals debilitats de la UE a les seves cadenes estratègiques de producció i subministraments.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
