Despesa militar, retallades i vot ultra

Els líders europeus de l’OTAN s’han compromès, amb l’excepció d’Espanya, a incrementar la despesa militar anual fins a situar-la en el 3,5% del producte interior brut (PIB) el 2035 i dedicar un altre 1,5% del PIB a infraestructures crítiques i altres mesures que reforcin la seva capacitat defensiva. D’aquesta manera, s’arriba a l’artificial 5% del PIB dedicat a defensa amb què els líders europeus han complagut l’ego del president nord-americà, Donald Trump, perquè els Estats Units reafirmessin en la cimera de la Haia el seu "ferri compromís amb la defensa col·lectiva consagrat en l’article 5" del Tractat de l’Atlàntic Nord. La peça essencial és el 3,5% del PIB dedicat a la despesa militar stricto sensu. L’altre 1,5% no planteja dificultats, ja que allà caben les habituals inversions en infraestructures, control de fronteres, seguretat, innovació i suport a la indústria.

La majoria dels aliats europeus, amb l’excepció de Polònia, Grècia i els països bàltics, són molt lluny d’aquest objectiu de despesa militar del 3,5%. Alemanya, França, els Països Baixos, Suècia, Noruega, la República Txeca, Eslovàquia, Bulgària i Romania només van arribar al 2% el 2024, mentre que Itàlia, Espanya, Bèlgica, Portugal, Croàcia i Eslovènia estan per sota del 2%, segons l’OTAN. L’objectiu del 3,5% implica gairebé doblar les despeses de defensa per als països de la Unió Europea (UE), avisa Nick Witney, del think tank proatlantista Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). Però els líders ho van assumir sense explicar abans als seus ciutadans d’on pensen treure aquests abundants fons addicionals per a la despesa militar.

"Vagin aprenent rus"

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va ser l’únic que va destacar que aquest augment de la despesa militar implicava una retallada inassumible de la despesa social. Sánchez va indicar que superar el seu objectiu d’arribar al 2,1% del PIB en defensa obligaria a desviar 350.000 milions de la despesa social a la militar fins al 2032. Per contra, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, recolza retallar la despesa social. En un debat en el think tank Chatham House a Londres el 9 de juny passat, Rutte va assegurar que, si els països europeus no accepten retallades socials per augmentar la despesa militar, "serà millor que vagin aprenent rus".

A Europa ja hi ha un profund descontentament per la desigualtat, el cost de la vida, el preu impossible dels pisos i el deteriorament en sanitat, educació i seguretat. Si els governs europeus retallen en la despesa social per finançar la despesa militar donaran una nova empenta electoral a l’extrema dreta. Les retallades socials del Govern laborista britànic mentre dispara la despesa militar han provocat la rebel·lió de gairebé un terç dels seus diputats i han convertit l’ultra UK Reform de Nigel Farage en la futura primera força del país, segons el sondeig de YouGov.

Hi ha una correlació entre les retallades en els serveis socials i el creixent suport als partits populistes, coincideixen els experts, com Armida Van Rij de Chatham House. L’impacte negatiu en els ciutadans de l’augment de la despesa militar pactada donarà una nova empenta al vot ultra, avisa Witney de l’ECFR. La revista nord-americana Foreign Policy fins i tot es pregunta si els líders europeus que han aprovat l’objectiu a l’OTAN seguiran en el poder després que els seus votants pateixin les retallades a causa d’aquesta despesa militar més gran.

Notícies relacionades

Robles exclou sistemes israelians dels programes de Defensa

El Suprem dels EUA limita el poder dels jutges de frenar Trump

L’ultra Partit per la Llibertat de Geert Wilders va guanyar les eleccions als Països Baixos el novembre del 2023 després de 13 anys de Rutte al capdavant del Govern, a causa de la seva política d’austeritat i la seva insensibilitat a les queixes socials. La ultradreta ha sigut la força política més votada en les últimes eleccions legislatives a Itàlia, els Països Baixos, França, Àustria i Hongria i ja és la segona força a Alemanya, Polònia, Portugal, Bèlgica, Suècia i la República Txeca.

França, Itàlia, Bèlgica, Romania, Hongria i Eslovàquia estan sotmesos a un pla d’ajust per dèficit públic excessiu a la UE que els obliga a retallades pressupostàries. França ha d’efectuar un ajust addicional de 40.000 milions el 2026 per reduir el seu dèficit (5,1% del PIB) i deute públic (114% del PIB). L’opció d’emetre deute comú de la UE per finançar el rearmament militar és vetada per un grup liderat per Alemanya i els Països Baixos. Hi ha estats, com Bèlgica, que arrossegaran els peus sense complir l’objectiu. D’altres, com Itàlia, aposten per la comptabilitat creativa per inflar les seves xifres.