La UE repeteix els errors de l’Iraq

Els principals líders de la Unió Europea (UE) estan repetint a l’Iran els errors de l’Iraq i d’altres desastroses operacions de canvi en règim (Afganistan, Líbia) al recolzar i justificar la guerra preventiva que ha iniciat Israel contra l’Iran, malgrat que és una violació flagrant del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el canceller alemany, Friedrich Merz, el president francès, Emmanuel Macron, i la primera ministra italiana, Georgia Meloni, van recolzar aquesta setmana durant la reunió del Grup de les set grans potències (G7) al Canadà la guerra israeliana empresa contra l’Iran sota la cobertura del "dret d’Israel a defensar-se", com si Israel es trobés sota atac o davant l’amenaça d’un atac imminent.

La declaració oficial dels líders del G7 també reafirma el seu total suport a Israel en el seu atac a l’Iran i el seu dret a defensar-se. El canceller Merz va anar encara més lluny al dir a la radiotelevisió pública alemanya Deutsche Welle (DW) que "Israel està realitzant la feina bruta per a tots nosaltres". Aquests líders de la UE sembla que no són conscients que, al recolzar la guerra preventiva d’Israel contra l’Iran per la potencial amenaça futura nuclear, donen validesa a la justificació que va donar Moscou per envair Ucraïna el 2022 al considerar una amenaça existencial per a Rússia el promès ingrés d’Ucraïna a l’OTAN.

L’atac d’Israel és una típica guerra preventiva que viola els articles 2 i 51 de la Carta de les Nacions Unides, no compleix els requisits d’autodefensa i és un intent indissimulat de canvi de règim a l’Iran. L’atac israelià contra la central nuclear elèctrica iraniana de Bushehr viola també l’article 56 del Protocol Addicional Primer dels Convenis de Ginebra, que prohibeix l’atac a aquesta mena d’instal·lacions pel greu risc que implica per a la població.

Risc de fuites radioactives

El director general de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, ha expressat la seva preocupació pel risc de fuites radioactives a conseqüència dels múltiples atacs israelians a les diferents instal·lacions nuclears iranianes. La gran majoria d’experts juristes occidentals coincideix que Israel no pot al·legar legítima defensa en el seu atac a l’Iran.

Israel disposa de 90 ogives nuclears, segons l’institut suec SIPRI, i, tot i que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, fa diverses dècades que insisteix que l’Iran està a punt de construir una bomba nuclear, la intel·ligència nord-americana ho nega. La directora nacional d’Intel·ligència dels Estats Units, Tulsi Gabbard, va testificar davant el Senat al març que els serveis d’intel·ligència coincidien que l’Iran no estava fabricant una bomba nuclear, que el programa seguia suspès des de l’any 2003 per ordre del líder suprem Ali Khamenei i que, tot i que el país acumula urani enriquit, encara es troba a molts anys de ser capaç de construir una bomba nuclear.

Gobbard afirma que aquestes conclusions continuen sent vàlides ara. Grossi assenyala que l’informe de l’AIEA indica que no hi ha proves que l’Iran construeixi una bomba nuclear i que Israel no pot utilitzar-lo com a excusa per a la seva guerra preventiva. L’alineament proisraelià de Von der Leyen va causar malestar entre diferents governs dels Vint-i-set, perquè no tenia mandat polític per expressar-se en aquests termes en nom de la UE. La reunió especial per videoconferència dels ministres d’Exteriors dels Vint-i-set amb la responsable de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, el 17 de juny, va constatar que aproximadament la meitat dels estats de la UE no recolza la guerra preventiva empresa per Israel contra l’Iran.

Notícies relacionades

Alliberat Siarguei Tsikhanouski, líder opositor de Bielorússia

Jueus iranians entre aiatol·làs

Davant la divisió dels Vint-i-set, Kallas va emfatitzar la necessitat d’arribar a un alto el foc i a una solució negociada. Macron també va aparcar el seu bel·licisme proisraelià inicial i va reorientar la seva activitat cap a la diplomàcia per intentar revitalitzar el paper marginal de la UE al Pròxim Orient amb la reunió a Ginebra ahir de Kallas, i els ministres d’Exteriors d’Alemanya, França i el Regne Unit amb el ministre iranià d’Exteriors, malgrat la contradicció que els tres països han recolzat la guerra preventiva empresa per Israel contra l’Iran.

Les catastròfiques conseqüències de les intervencions occidentals de canvi de règim a l’Iraq, l’Afganistan i Líbia per a la població d’aquests països, per als europeus i per a la seguretat global, haurien de servir d’advertència.