Reformes pendents

Les reformes i les inversions recomanades en els informes sobre les deficiències econòmiques de la Unió Europea (UE) de l’ex primer ministre italià Enrico Letta i de l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi continuen sense abordar-se de manera efectiva al cap de més d’un any de la presentació de l’informe de Letta i de més de nou mesos del de Draghi.

Mentre s’accelera l’endarreriment econòmic, industrial i tecnològic de la UE respecte als Estats Units i la Xina i les previsions econòmiques europees per al 2025 són revisades successivament a la baixa, només s’han adoptat mesures en matèria de defensa. Però el nou fons europeu de defensa de 150.000 milions d’euros no només beneficiarà la indústria militar de la UE, sinó que servirà perquè la UE continuï finançant les indústries del Regne Unit, Corea del Sud, el Japó, Noruega, Turquia, Ucraïna i altres països, segons el reglament aprovat pel Consell de la UE el 27 de maig a l’esquena del Parlament Europeu.

Les reformes essencials continuen sense concretar-se: com s’ha de finançar una inversió addicional de 800.000 milions anuals per evitar el declivi de la Unió Europea, com s’ha de reformar el sistema de preus de gas i electricitat –que són el triple de cars que als Estats Units i la Xina–, com s’ha de capgirar el declivi industrial i tecnològic, com s’ha de superar la fragmentació del mercat de telecomunicacions i com s’ha de crear un veritable mercat de capitals europeu que financi el desenvolupament industrial i tecnològic i que té unes negociacions que fa 10 anys que estan encallades.

La ultradreta avança

La UE a més deixa de banda una qüestió crucial davant l’avenç de la ultradreta: com s’ha de preservar el suport dels ciutadans cada dia més insatisfets amb els polítics, la manera de governar, l’augment de la desigualtat, el preu de l’habitatge, el deteriorament dels serveis públics, els sobrecostos de la transició verda i l’increment de la inseguretat. "Si les polítiques europees posen en perill la cohesió i sacrifiquen els estàndards socials, el projecte europeu no té cap possibilitat d’obtenir el suport ciutadà", va advertir fa anys l’expresident de la Comissió Europea Jacques Delors, com recorda Letta en l’informe Molt més que un mercat.

Mario Monti, excomissari europeu i ex primer ministre italià, també va alertar en l’informe Una nova estratègia per al mercat únic que la UE podia perdre el suport indispensable dels treballadors i els sindicats a causa de les asimetries en el funcionament i la regulació de la UE en detriment dels drets socials.

Monti va remarcar que l’enfocament economicista i empresarial que adopta el dret europeu condueix a veure la desregulació com si fos un mecanisme "per desmantellar drets socials protegits a escala nacional".

La Comissió Europea exigeix a França, Itàlia, Bèlgica, Àustria, Polònia, Romania, Hongria, Eslovàquia i Malta que estableixin plans d’ajust per dèficit excessiu i a la resta rigor pressupostari, cosa que limita la seva capacitat d’inversió i de respondre a les queixes dels ciutadans. La decisió majoritària del Consell de la UE de retallar els drets dels passatgers de vols aeris el 5 de juny tampoc contribueix a frenar el descontentament que alimenta l’onada electoral ultra.

La defensa s’ha convertit en la prioritat absoluta de la Comissió Europea i de la majoria d’Estats de la UE. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, reclama augmentar la despesa de defensa de l’objectiu actual del 2% del producte interior brut (PIB) fins al 5% per fer calmar el president nord-americà, Donald Trump. Paradoxalment, Rutte, amb una política d’austeritat antisocial que va conduir els Països Baixos a la victòria de la ultradreta el 2023, es va distingir durant els 13 anys que va exercir de primer ministre per limitar la despesa militar del seu país, en contra del que ara exigeix als altres.

Rússia empantanada a Ucraïna

Notícies relacionades

Schengen: el veritable cor d’Europa compleix 40 anys en plena crisi existencial

Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha passat d’afirmar davant el Parlament Europeu que Rússia tenia tants maldecaps que havia de reutilitzar els xips de les rentadores a instar la UE a preparar-se per a la guerra. Von der Leyen i Rutte defugen que Rússia fa més de tres anys que està empantanada a Ucraïna, sense poder derrotar un país que té quatre vegades menys població que Rússia i una economia que és 11 vegades més petita que la russa.

Per això, no sembla que Rússia tingui capacitat per envair els països europeus de l’OTAN, que tenen 3,6 vegades més població que Rússia, una potència econòmica 10 vegades més gran i una despesa militar que triplica la de Rússia en plena guerra, segons indica l’institut suec SIPRI.