La UE cedeix ara en impostos

El grup de les set grans potències (G7), amb l’aquiescència d’Alemanya, França i Itàlia, va acceptar el 28 de juny excloure les multinacionals nord-americanes de la tributació mínima del 15% sobre els beneficis obtinguts en cada país. Això desbarata l’acord per limitar l’evasió fiscal generalitzada de les multinacionals pactat el 2021 en el marc de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i del Grup dels Vint (G20) amb el suport de 140 Estats. L’OCDE ja havia ajornat fins al gener de 2026 l’aplicació d’aquesta tipus mínim a les companyies nord-americanes.

La Unió Europea (UE) estimava poder recaptar amb aquesta mesura 50.000 milions d’euros anuals addicionals, dels quals un alt percentatge procediria de companyies nord-americanes. El secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, va presumir que la decisió estalviarà 85.000 milions d’euros d’impostos a les grans empreses nord-americanes a escala global.

La nova claudicació davant les exigències del president nord-americà, Donald Trump, sota l’amenaça d’aplicar una "tributació venjativa" contra les multinacionals de la resta de països del G7, es produeix després que els líders europeus acceptessin en l’OTAN un dràstic augment de la despesa militar, que enriquirà fonamentalment la indústria militar dels Estats Units i alhora empobrirà la despesa social per als ciutadans europeus.

Més injustícia tributària

La submissió a les exigències de Trump accentuarà la injustícia tributària ja existent en la UE. Els impostos directes i indirectes representen un percentatge del 27,5% al 37% dels ingressos disponibles del 60% de les llars espanyoles (més modestes i de nivell mitjà), mentre que per a l’1% més ric la càrrega fiscal total es limita al 24,1% dels seus ingressos disponibles, assenyala la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). El tipus efectiu sobre els beneficis dels grups empresarials baixa un 5,1%, mentre que el de les petites empreses puja un 17,5%, segons l’Agència Tributària. Els ciutadans més rics redueixen la seva tributació al mínim canalitzant els seus ingressos i patrimonis a través de societats pantalla i paradisos fiscals, explica el llibre Los ricos no pagan IRPF, escrit per inspectors d’Hisenda.

La renúncia europea a aplicar una tributació mínima a les multinacionals nord-americanes es produeix en un context d’ajustos pressupostaris, d’un gran increment de la despesa militar i de la falta de fons públics per corregir el deteriorament de serveis públics bàsics (educació, sanitat, habitatge i transports). Les multinacionals nord-americanes i les grans empreses europees eludeixen impostos a través d’enginyeria fiscal i l’ajuda especialitzada de paradisos fiscals, com els Països Baixos, Luxemburg, Irlanda, Suïssa i els diferents territoris britànics. Les multinacionals canalitzen a través de paradisos fiscals beneficis per valor d’1,21 bilions d’euros anuals a escala global, indica l’informe Estat de la justícia fiscal. Els abusos fiscals de les multinacionals i les grans empreses provoquen una pèrdua anual de recaptació per l’impost de societats equivalent almenys al 0,9% del producte interior brut (PIB) a Alemanya, Bèlgica i Portugal, del 0,7% a França i Suècia, del 0,6% a Espanya i Polònia, del 0,5% a Romania i del 0,4% a Itàlia, diu Tax Justice Network.

Notícies relacionades

Almenys dos morts i 50.000 evacuats pels focs a Turquia

El Govern laborista, en caiguda lliure un any després de la victòria

La decisió també anticipa noves claudicacions europees en referència a la guerra comercial iniciada per Trump contra la UE i planteja greus dubtes que la UE acabi aplicant finalment la taxa prevista a les plataformes digitals, fonamentalment nord-americanes. El Comitè d’Afers Econòmics i Financers del Parlament Europeu acaba de preguntar per escrit a la Comissió Europea si pensa seguir endavant amb el projecte de la taxa europea sobre els serveis digitals.

Al cedir davant Trump, Alemanya, França i Itàlia, com la resta de membres del G7 (Regne Unit, Japó i Canadà) han prioritzat l’interès de les multinacionals al dels seus propis ciutadans i petites i mitjanes empreses, critica el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz. A causa del privilegi atorgat a les companyies nord-americanes, els ciutadans i les petites i mitjanes empreses nacionals hauran de pagar més impostos, remarca Stiglitz. L’acord del G7 estimularà, a més, que les companyies d’altres països traslladin les seves seus oficials als EUA per beneficiar-se del tracte preferencial que han aconseguit les empreses nord-americanes, afegeix Stiglitz.