«Ho tornaríem a fer»

Però la desinflamació està topant, per desgràcia, amb la dura oposició de la dreta política i mediàtica. I Pablo Casado ha anat més enllà de la crítica als indults al reivindicar el recurs del PP contra l’Estatut del 2006 i –plagiant algun poc assenyat independentista– proclamar: «Ho tornaríem a fer». Després va criticar als que creuen que l’absència de diàleg exacerba l’independentisme: «No és veritat, el que l’exacerba és la complicitat i l’apaivagament».

Quan el PP de Rajoy va fer una agressiva campanya contra l’Estatut del 2006 i ho va recórrer al Tribunal Constitucional no sabia els efectes negatius que tindria sobre els sentiments de gran part de Catalunya. Però, avui, sí que està clar que l’entossudiment i la falta de diàleg impulsen l’independentisme i que, per contra, la desinflamació disminueix el sentiment de desafecció. 

Carles Castro, aplicat analista, ho ha posat en relleu a l’estudiar les enquestes del CEO de la Generalitat, des del 2006 fins aquest mateix any, en dues qüestions bàsiques: els que es declaren independentistes i la diferència entre els que se senten tan catalans com espanyols i els que se senten «només catalans». 

El 2006, quan el Parlament català va aprovar el nou Estatut, només el 14,9% de catalans es deia independentista, però el percentatge va pujar 10 punts, al 24,3% després de la famosa sentència del Constitucional (sota el Govern de Zapatero). Més tard, després de la incapacitat dels governs de Rajoy i Mas de negociar, es va disparar al 45,3% quan la «consulta participativa» del 2014. L’augment de la tensió va multiplicar per tres l’independentisme. 

Després, amb el referèndum unilateral del 2017 –la ruptura de la legalitat– i l’aplicació del 155 per acord del PP i del PSOE (una excepció en tots aquests anys), l’independentisme va baixar el 40,8% quan Rajoy va caure per la moció de censura. I la política de desinflamació i de diàleg del Govern socialista l’ha rebaixat fins al 34,2%. 

Però que la desinflamació perjudica la desafecció es veu encara millor al comparar els catalans que es defineixen «tan espanyols com catalans amb els que se senten «només catalans». El 2006 –abans de gairebé tot– el 45%, contra el 17,3%, se sentien igualment catalans i espanyols. Una diferència de 28 punts. L’octubre del 2013 –plena crisi econòmica i majoria absoluta del PP– la diferència s’havia reduït a només 2 punts (31,2% contra 29,2%).

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ara, amb la política de desinflamació, han tornat a pujar els que se senten catalans i espanyols (38,4%) i han baixat (24,1%) els que se senten només catalans. La diferència, que era de 28 punts el 2006 va caure a només 2 el 2013 i ara ha tornat a pujar a 14. 

Casado s’equivoca. La falta de diàleg, més la crisi econòmica, van multiplicar la desafecció. Per contra, la desinflamació dels tres últims anys no ha exacerbat l’independentisme. Els fets són els fets.