La foto dels quatre

La unitat no és fruit tant d’un acord de fons com de l’ànsia per guanyar. Feijóo ha nomenat "general secretari" Miguel Tellado, que creu que sap manar, és de la seva total confiança i llança missatges durs. I tindrà també la secretaria d’Organització. ¡Ferms i ben juntes les files! A més, Ester Muñoz, la nova portaveu, emetrà un discurs similar. I sembla que avui, per primera vegada, les dones s’inclinen més pel PP que pel PSOE.

El tomb del congrés és que Ayuso ha deixat de ser una pedra a la sabata i diu: "El partit és teu". I la presència d’Aznar i Rajoy indiquen que el PP no és un experiment com Vox. Ha governat la democràcia espanyola molts anys. Davant "el desgovern" –Sánchez aliat amb Yolanda, Puigdemont i d’altres– un partit d’ordre, amb autoritat i experiència.

Però hi ha ombres. Aznar i Rajoy van governar quan Vox no existia. L’extrema dreta no condicionava. Feijóo diu ara que pot negociar amb tots, excepte amb Bildu, però que farà un Govern monocolor. Sense Vox. Tellado ho rebla i no descarta, si Abascal es posa tossut, repetir eleccions. Però Vox puja a les enquestes i fixar escenaris postelectorals abans de saber els resultats pot ser vendre la pell de l’os abans de caçar-lo. ¿Hi pot ajudar que votants de Vox es passin al PP, carta guanyadora? Feijóo i Tellado ho pensen. O ho somien. Però ¿quants diputats tindrà Vox?

Ara Mazón, que es passejava pel Congrés, s’ha blindat amb Vox i Feijóo, tot i que vulgui, no pot cessar-lo. I quan Ayuso diu que acabaran amb el sancho–comunisme i que hi haurà un altre "cop" a Catalunya no tranquil·litza. Tampoc Aznar, dient que Sánchez acabarà a la presó per pactar amb delinqüents.

El missatge és allà. El PP és –agradi més o agradi menys– un partit de govern. La primera legislatura d’Aznar va ser un èxit econòmic. La segona, un desastre, pels seus somnis de grandesa, quan la guerra de l’Iraq i el casament d’El Escorial. Rajoy va superar –seguint Europa, amb Guindos i mesures impopulars– la gran crisi econòmica. I, malgrat la corrupció, va guanyar sense majoria les eleccions del 2015 i el 2016.

Notícies relacionades

L’amic Aznar

La trucada decisiva entre Feijóo i Ayuso

El seu gran error va ser Catalunya. Tot i que prudent –només va recórrer al 155 en l’últim minut, pactant amb Sánchez i convocant eleccions– no va entendre res del fons de l’assumpte. Feijóo tampoc va gaire entonat, però ha fet Albiol president del Congrés. I Albiol, després de molts anys treballant, és alcalde amb majoria a Badalona, ciutat difícil. I el voten fins i tot taules independentistes.

Potser el decisiu és que l’infern de Sánchez, després del cas Santos Cerdán, és un fort vent de popa per a Feijóo. D’aquí ve la gran eufòria desencadenada.