La campanya d’immunització

Antivacunes i gènere

És important que les autoritats sanitàries impulsin polítiques per augmentar la disposició a vacunar-se, sobretot en el cas de les dones

Es llegeix en minuts

Sempre hi ha hagut gent reticent a les vacunes. Fins i tot en relació amb alguna que s’utilitza des de fa molt temps, com la de la grip, hi ha persones que es neguen que l’hi administrin per raons diverses: desconfien que de veritat existeixi la malaltia, dubten de l’efectivitat de la immunització o creuen en teories de la conspiració que propugnen que aquesta vacuna és un invent de la indústria farmacèutica o del Govern central, o de tots dos, per controlar la població i obtenir informació confidencial. En el cas de les vacunes contra la Covid-19, els dubtes i la desconfiança han augmentat per la rapidesa amb què s’han investigat i aprovat les vacunes, malgrat que totes han passat per les mateixes fases i els mateixos protocols a què se sotmet qualsevol assaig clínic sobre immunització.

Amb l’evidència innegable que l’única manera d’arribar a la immunitat de grup i, en conseqüència, recuperar la vida anterior a aquesta pandèmia és aconseguir que el 70% de la població estigui vacunada, resulta interessant observar si hi ha diferències per sexes en el rebuig de la vacuna per a, així, dirigir els esforços de les autoritats a proporcionar i promoure informació objectiva que dissipi els dubtes del grup de població més reticent a la vacunació.

Un estudi recent es planteja, precisament, aquesta qüestió: a través d’una enquesta dissenyada per a això, resposta per 13.326 individus a 10 països diferents el desembre del 2020, els autors de la investigació recullen informació sobre el compliment de les mesures de protecció contra la Covid-19, la percepció de la gravetat de les repercussions de la pandèmia sobre la salut poblacional, i les intencions i opinions respecte a la vacunació.

Els països on es va fer l’enquesta (Austràlia, Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia, Suècia, el Regne Unit i els Estats Units) disposen d’un sistema de salut desenvolupat i una renda per càpita que va de mitjana a alta, però difereixen en moltes de les variables relacionades amb la pandèmia, com la taxa de mortalitat per 100.000 persones, que, per exemple, és molt més alta al Regne Unit que a Austràlia o Nova Zelanda.

El primer resultat que crida l’atenció és la diferent percepció dels efectes sobre la salut derivats de la infecció per aquest virus: mentre que el 31,7% de les dones en aquests 10 països consideren que la Covid-19 planteja un problema molt seriós per a la salut de la població, el percentatge es redueix al 27,3% en els homes. No només és que les dones estiguin més preocupades per la incidència de la pandèmia sobre la salut, sinó que, com lògicament se’n deriva, presenten un grau més elevat de compliment de les mesures de protecció, com el rentat de mans, la distància de seguretat o la utilització de les mascaretes, entre d’altres. 

Sense observar les dades sobre la disposició a vacunar-se, només amb la informació esmentada, ens inclinaríem a vaticinar que les dones deuen estar més a favor de la vacuna anticovid, ja que estan més preocupades per les conseqüències negatives sobre la salut i són més rigoroses amb el compliment de les mesures de salut pública. Doncs bé, les dades mostren precisament el contrari; mentre que, al desembre del 2020, el 66,4% dels homes estaven disposats a vacunar-se, en el cas de les dones el percentatge es redueix al 58,1%. Aquesta diferència entre la predisposició d’un i altre sexe es manté de manera consistent en tots els països estudiats, tot i que el grau d’acceptació de la vacuna és diferent; d’aquesta manera, els francesos són els més contraris a la vacunació i els anglesos els més favorables. Aquests resultats no poden ser una resposta als pocs casos recents de trombosi, ja que les dades corresponen a un període anterior a l’inici de l’administració les vacunes.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els països desenvolupats disposen de mecanismes segurs de transport a baixa temperatura, així com de la capacitat organitzativa necessària per desenvolupar un procés de vacunació massiu de la població. Per tant, l’únic element que pot posar en perill la immunitat de grup, a part de les limitacions per part de les empreses productores en el proveïment de les dosis necessàries, és la negativa de certs grups de població a posar-se la vacuna. En conseqüència, és important que les autoritats sanitàries impulsin polítiques per augmentar la disposició a vacunar-se, sobretot en el cas de les dones, si tenim el desig i l’esperança de recuperar la nostra vida prepandèmica com abans millor.