Editorial
Conviure amb el foc
La qüestió nuclear hauria de ser com es pot planificar el paisatge per minimitzar els riscos d’un gran incendi

La dimensió de l’onada d’incendis que encara cremen i que ja ha arrasat prop de 350.000 hectàrees de bosc i muntanyes, que ha afectat desenes de pobles i nuclis rurals i que ha costat la vida a quatre persones, obliga a replantejar l’estratègia davant el foc tal com ja estan fent alguns països com el Canadà, els Estats Units i Austràlia, que en els últims temps també s’han vist greument afectats pel foc. Aquest replantejament passa per deixar de banda les visions excessivament ideològiques, militants i partidistes per donar veu als experts i als agents que millor coneixen el territori, en particular el sector agrari, que ja ha demanat que es tingui en compte en la formulació del pacte d’Estat proposat pel president del Govern espanyol.
Especialistes i sector primari indiquen que a partir d’ara la qüestió nuclear hauria de ser come s pot planificar el paisatge amb l’objectiu de reduir el risc que incendis de grans dimensions posin en perill nuclis urbans i vides humanes a més de zones d’alt valor ecològic. Uns incendis amb uns efectes –perillositat, extensió i velocitat de propagació– que s’han vist agreujats pel canvi climàtic tot i que aquesta no sigui l’única causa, ja que també tenen a veure amb el creixent abandonament del món rural i amb el canvi en els usos del sòl, sense oblidar que fins i tot en ocasions són intencionats.
Per això els experts coincideixen a assenyalar que és necessari el disseny d’una gestió forestal que permeti l’eliminació del creixent combustible existent als boscos i que per això resulta idoni el foment del mosaic en el medi natural, és a dir, de la combinació de boscos, pastures, cultius i espais oberts que permetin un entorn més heterogeni capaç de contenir i de resistir millor el progrés de les flames. Tanmateix, assumint les dificultats per executar aquest pla a gran escala, i que en gran manera implicaria potenciar la vida rural i recuperar pastures i cultius abandonats, i assumint que tampoc és infal·lible per contenir el foc, apunten que s’hauria de prioritzar a les àrees amb més risc per a les persones i els béns. En paral·lel, aconsellen millorar l’autoprotecció i elaborar plans que permetin una convivència estratègica amb el foc, cosa que implica passar de veure el foc com un enemic que cal combatre, sempre, a veure’l com un element que pot tenir conseqüències positives per als ecosistemes, amb el qual es pot coexistir i preparar-nos-hi mirant de minimitzar els riscos. És a dir, abandonar la idea, per poc realista, de foc zero i incorporar les cremes controlades.
Aquest, però, és un debat que cal tenir serenament i pausadament, un propòsit que l’altre foc, el generat pels retrets constants entre partits i nivells de govern, que no fan sinó incrementar la desconfiança de la ciutadania respecte als seus dirigents, dificulta enormement. Perquè només des de la lleialtat, la unitat i la cooperació, justament el que ha reclamat Pedro Sánchez però que ni ell ni el seu partit ni tampoc el PP practiquen, serà possible afrontar el desafiament. I això és el que cal exigir al PSOE i al PP sense demora i que es deixin ja d’espectacles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.