Automatització i Covid-19

Si bé a principis del 2020 el nombre de persones empleades era superior al del 2019, a partir de la irrupció de la pandèmia i de l’establiment de les mesures de confinament la quantitat de persones amb feina es va situar molt per sota de les xifres de l’any anterior. En conseqüència, el 2021 va començar amb valors d’ocupació similars als observats el 2019 tot i que lleugerament inferiors. En aquest context, és destacable que dos dels col·lectius més afectats per la pèrdua d’ocupació durant la pandèmia han sigut els treballadors amb menys formació i les dones. Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa, la taxa d’atur dels homes a Espanya va passar del 12,23% en l’últim trimestre del 2019 al 14,07% en el primer trimestre del 2021. Pel que fa a les dones, en el mateix període, la taxa d’atur va augmentar del 15,55% al 18,13%, un increment substancialment més gran que en el cas dels homes.

Part d’aquesta pèrdua d’ocupació s’explica pel fort component d’interacció social de determinades professions en què les dones són una part majoritària de la força de treball. Al reduir-se la demanda d’aquests serveis, elles s’han quedat sense feina. Així mateix, en alguns dels casos que no han acabat amb la pèrdua de l’ocupació, la capacitat de transmissió del virus ha forçat la digitalització i la telematisació d’aquests llocs de treball. Si posem la mirada a mitjà termini, veiem que un dels pilars dels nous fons europeus Next Generation és, precisament, l’aposta per la digitalització. Així, la pregunta que em plantejo és si la tendència a l’automatització i digitalització, que s’ha vist accelerada per l’aparició de la Covid-19, té conseqüències desiguals en el mercat de treball i, de ser així, quins seran els col·lectius més afectats.

Tot i que predir com poden evolucionar les tendències en el futur suposa un exercici arriscat, alguns economistes experts en digitalització i robotització aporten proves dels elements que resultaran determinants per preveure quins grups de treballadors es veuran més afectats. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En un article recent, Alex Chernoff i Casey Warman argumenten que molts empresaris invertiran part dels seus beneficis a instal·lar tecnologia que permeti l’automatització i la digitalització de part del seu procés de producció per, així, donar certa estabilitat a la seva cadena de producció en cas que apareguin nous brots del virus (o nous virus). Els autors analitzen les ocupacions d’acord amb la definició internacional (O*NET) i els assignen un índex de risc de transmissió vírica i potencial d’automatització depenent de les tasques assignades en cada cas. Doncs bé, aplicant aquest índex a la distribució sectorial de 26 països, es veu que les dones i els treballadors amb menys formació estan empleats en ocupacions amb un risc més alt tant de transmissió vírica com d’automatització. Espanya és un dels països inclosos en els analitzats i veiem que, tot i que les persones amb menys formació sempre tenen més risc, aquesta diferència és molt més gran en el cas de les dones. Per tant, el col·lectiu de dones amb menys formació serà el més damnificat per l’impuls en la digitalització i l’automatització a què ha donat lloc la pandèmia.

Veient els resultats tan contundents que llança aquest estudi, seria bo que l’Administració s’anticipés a aquestes pèrdues d’ocupació i dissenyés plans de reestructuració laboral per orientar les treballadores que es veuran afectades cap a sectors alternatius que estiguin en creixement. D’aquesta manera, s’evitaria l’experiència negativa del procés d’atur i la precarietat i inestabilitat econòmica. Aquestes accions permetrien, al seu torn, limitar l’impacte sobre la desigualtat per sexe i fomentar un mercat laboral més inclusiu. Les proves són aquí, esperant que s’utilitzin. És moment d’actuar.