28 set 2020

Anar al contingut

IDEES

Estiu a la ciutat

JORDI COTRINA

Estiu a la ciutat

Miqui Otero

Alguns veïns són com els escriptors: quan se’n van, deixen la seva obra.

El meu, per exemple, va marxar de vacances i un batalló de paletes va prendre casa seva. Pel terrabastall d’envà en perill, probablement vulguin dedicar el pis a una acadèmia de ‘pole dance’ o a un circuit de karts. 

Estic estiuejant com les bones famílies d’abans: en un altre barri de la meva pròpia ciutat

Passar l’estiu a la ciutat ofereix aquest tipus de girs, que has de contestar amb enginy. «Ah, ¡estàs passant un estiu com els senyors de Barcelona d’abans!», em va escriure un amic. Vaig rebre el missatge en el que vaig procedir a anomenar la meva segona residència, casa els meus sogres a Sant Andreu. Ells se n’han anat al llogaret, així que, en efecte, estic estiuejant com les bones famílies d’abans: en un altre barri de la meva pròpia ciutat. Aviat vaig aprendre a dir el mateix que diuen tots els idiotes que no són d’aquí: «És que és com un poble». Si el protagonista de ‘Les històries naturals’, de Perucho, inverteix diverses pàgines i aventures a arribar al barri de Gràcia (i això sense el transbord del metro), ¿per què no havia de sentir-me jo un aventurer aristocràtic amb el meu desplaçament a Sant Andreu? «Som-hi», em vaig ordenar, carregant carros i ninots de Toy Story. 

Convertit en ciutadà modèlic (¡s’ha de potenciar el turisme d’interior!) i en eventual filòsof (qualsevol viatge és un viatge interior), he passat dies meravellosos. M’he fet (ara que no juguen) de la Unió Esportiva Sant Andreu, he disfrutat del parc de la Pegaso més que de Central Park i he passejat per Gran de Sant Andreu, on no és ja que hi hagi rebaixes, és que en alguns casos la Covid les ha convertit en les últimes: liquidació total. 

Amb els peus en remull a una piscina Toi, un peluix de Peppa Pig fent-se el Gatsby de cap per avall, he taral·lejat la meva cançó de l’estiu: ‘Summer in the City’, de Looving Spoonful. Arrenca amb acords tristos: «El meu clatell sua i està brut / la gent camina per l’ombra / amb el cap convertit en un llumí». Però en la tornada, elevada per notes més optimistes, tot canvia: «Però de nit és un món diferent». Just aquell moment de la tarda, sí. Quan descobreixes que obrir una ampolleta, o fins i tot una novel·la d’un altre segle, és passar la porta d’embarcament.