L’AVE, una ratera que asfixia Adif

Les desqualificacions mútues, desafortunades i estèrils, fan un flac favor al servei ferroviari i als usuaris, desesperats pels retards i les cancel·lacions. En comptes de dedicar-se a col·laborar i buscar solucions, eludeixen el problema de fons, multipliquen la desinformació i augmenten la polarització, al donar ales als polítics que utilitzen el tren com a dard electoral. La vicepresidenta primera del Govern i candidata socialista a la Junta d’Andalusia, María Jesús Montero, n’és un bon exemple i, amb una intenció política indissimulada, ataca Ouigo per un suposat "sabotatge".

Notícies relacionades

La banca no és romàntica

¿Cap a on va la Síria d’Al-Sharaa?

El sistema ferroviari espanyol, estratègic per a l’economia i per a la mobilitat de la població, mereix una investigació profunda de l’ocorregut que permeti respondre als múltiples interrogants que encara estan oberts. ¿El material rodador va desencadenar el caos o va ser l’estat de les infraestructures? ¿És inevitable que múltiples trens s’aturin alhora en un tram tan curt i s’amunteguin a les vies? ¿La catenària estava preparada per atendre la demanda elèctrica de tots aquests combois detinguts? ¿L’atenció a uns usuaris, que desconfien cada vegada més del sistema ferroviari espanyol, va ser ràpida i suficient?

Abans de parlar de sabotatge, és urgent esbrinar el que va passar, retre comptes i revisar els protocols per prevenir crisis futures. A més, cal fer una reflexió sobre el gestor del sistema ferroviari, asfixiat per les incidències, i sobre l’estat de les infraestructures.