Comunicar i gestionar la crisi del coronavirus

Fins fa només unes hores, l’Estat estava fent una bona comunicació de la crisi del coronavirus (Covid-19). De manera calmada i constant, han sigut els experts tècnics els que han anat explicant amb diligència les dades que consideraven necessàries i les mesures progressives que s’anaven prenent. Aquesta comunicació seguia els criteris recomanats per la gestió de crisi: informar sense alarmar, fer-ho a ritme freqüent però no sufocant, proveir la ciutadania de dades i explicacions comprensibles, oferir una imatge de seguretat o disposar d’infraestructures adequades per donar resposta als dubtes i les peticions d’informació, entre altres. Ara bé, aquestes directrius són sobre la comunicació de la crisi, no sobre la seva gestió. No tenim gaire informació de les mesures que s’estan prenent a escala interna, ni al Ministeri de Sanitat, ni al Centre Nacional d’Epidemiologia ni a les respectives administracions.

En la gestió de crisis separem tres fases: la previsió, la prevenció i la gestió. La majoria de fenòmens són difícils de predir, però els fenòmens nous, com ho és el Covid-19, són pràcticament impossible de predir. Ara bé, les organitzacions internacionals i les administracions de la majoria d’estats industrialitzats tenen mecanismes per detectar i localitzar noves amenaces. Una vegada la Xina va haver detectat i informat d’aquest nou virus, els altres estats del món haurien d’haver començat amb les tasques de prevenció. La prevenció en casos d’epidèmies no serà mai del 100% però ajuda a disminuir l’impacte dels possibles danys. En el cas espanyol, d’entrada es va optar per una gestió molt conservadora i prudent, que es va reduir a esperar que el risc pugés de nivell i passés a amenaça. Diumenge passatcentenars de milers de dones vam sortir als carrers de les grans ciutats sense cap mena de restricció. Les aglomeracions eren majoritàries i no hi va haver mesures concretes. Només unes hores més tard, el ministre Illa va informar de mesures molt més restrictives i severes. Passàvem de la prevenció a la gestió de la crisi.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els reptes immediats són: la coherència, la transparència i la proporcionalitat de les mesures de restricció de moviments; les mesures socials per acompanyar les necessitats de la població; les mesures laborals per assegurar la protecció dels drets dels treballadors; i les mesures econòmiques per assegurar o donar suport a autònoms, empreses i projectes econòmics en general.

Els ministeris de Salut i Treball han assegurat que s’està treballant en els detalls de les mesures d’ajuda a treballadors i empreses, així que hem d’esperar a conèixer-les. No obstant, el que no sembla que estigui prou coordinat ara per ara són les mesures de restricció de moviments i confinament. Les comunitats autònomes han d’oferir les màximes facilitats per a la coordinació entre administracions. No és acceptable que el ministre no sàpiga les dades totals de malalts o víctimes.  Els responsables polítics insisteixen que tot està controlat i preparat, i que no s’ha de caure en l’alarmisme. D’acord, però continuïn informant.