No és calor per a pobres

La feina ocupa bona part del dia, i el lloc o les condicions en què el desenvolupem marquen profundament com vivim aquesta calor o aquest fred. No és el mateix treballar en una oficina climatitzada que fer-ho en una fàbrica sense ventilació o a l’aire lliure. A principis d’aquest mes, Montse A., treballadora de neteja a Barcelona, va morir en ple carrer per un cop de calor. Persones com ella, amb o sense uniforme, passen hores sota el sol recollint la fruita que mengem, netejant els carrers que trepitgem o asfaltant les carreteres que després utilitzem sense pensar. També n’hi ha que treballen en naus industrials on la calor s’acumula o on, pel tipus d’activitat, es manté un fred constant. O en espais mínims com taquilles de tren, cuines d’hostaleria, guarda-robes o petits comerços.

I no oblidem el gran èxit del sistema postcovid: el teletreball. Una modalitat que pot facilitar la conciliació, però no sempre està acompanyada de recursos per condicionar la vivenda adequadament. No totes les persones que treballen des de casa poden permetre’s un aire condicionat o una bona calefacció, i moltes ho fan sense rebre compensació econòmica suficient. A més, cada llar que es condiciona per treballar multiplica el consum energètic global, amb el conseqüent impacte ambiental.

Notícies relacionades

Quan els populistes ens donen la raó

Una Ryder Cup catalana

També ens desplacem. I aquí el sistema torna a premiar el més contaminant. Utilitzar transport públic és beneficiós per al conjunt de la societat, però té un cost individual: a l’estiu, els vagons de metro, autobusos i trens són sovint autèntics hivernacles sobre rodes. Aglomeracions, temperatures extremes, canvis bruscos de fred i calor. Compartim espai els que anem a treballar, els que tornen de la piscina i els turistes. Si tens cotxe i pots utilitzar-lo, l’opció més còmoda –tot i que menys sostenible– s’imposa fàcilment. Un altre cop al planeta.

I, finalment, la llar. Moltes persones no tenen aire condicionat o no poden tenir-lo encès durant hores. La situació és similar a l’hivern amb la calefacció. Gent gran, famílies amb nens, persones en situació de vulnerabilitat, pateixen temperatures extremes a casa seva, sovint recorrent a solucions perilloses o insuficients. La pobresa energètica no és només una expressió utilitzada en discursos polítics: és una realitat que ja és aquí. I que vol solucions urgents, amb visió de futur, sí, però també amb accions decidides en un present que abrasa.