Vulnerables a les estafes

Amb les amenaces criminals hi ha una dificultat: els que les investiguen funcionen de manera reactiva

Pantallazo del White Paper de Shirtum donde se publicitaba el proyecto con la imagen del ex futbolista del Sevilla Papu Gómez.

Pantallazo del White Paper de Shirtum donde se publicitaba el proyecto con la imagen del ex futbolista del Sevilla Papu Gómez. / EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
Sonia Andolz
Sonia Andolz

Professora associada de la Universitat de Barcelona

ver +

La tecnologia avança de manera trepidant i sense marge per entendre-la. Els més grans de 30 anys no vam néixer en un món digital i ens esforcem per no quedar-nos enrere i poder seguir el ritme imposat pel nostre entorn. Aplicacions, compres online, gestions amb el banc, consultar una prova mèdica o seguir els deures dels fills són algunes de les possibilitats que trobem en el nostre dia a dia. De demanar ajuda als nostres pares hem passat a preguntar a fills i nets i tot això amb cost social: deixar fora molts i fer sentir vulnerables la majoria. És en aquesta vulnerabilitat on burxen els que treuen benefici: les xarxes de criminalitat. La rapidesa amb què inventen, creen, preparen i actuen supera la capacitat de qualsevol Estat per prevenir i protegir i deixa un marge ampli a l’acció individual.

Això és el que passa amb les estafes cibernètiques o de criptomonedes i NFTs, com la que publica avui EL PERIÓDICO. Per atacar un problema que afecta la societat és necessari dissenyar tres fases: la previsió, la prevenció i la gestió. És en la primera en la que aquest tipus d’amenaces suposa una dificultat més gran. Per això, dediquem esforços d’experts a preveure amenaces: valorar la probabilitat que alguna cosa passi. Crisis naturals, econòmiques, sanitàries o alimentàries, són només alguns exemples. Amb les amenaces criminals afegim una dificultat: els que les investiguen solen funcionar de manera reactiva, perquè els governants volen resultats immediats. Dediquem menys recursos a la previsió que a la prevenció oblidant que la ment humana és creativa, també la dels criminals. Potser les noves eines d’IA podran generar algoritmes que pensin en nous tipus de criminalitat però, de moment, les persones que investiguen no poden endevinar què faran altres persones.

Notícies relacionades

Tornem a les estafes en criptomonedes. Hi haurà entre els lectors qui sàpiga de què parlem i qui desconegui fins i tot la paraula. I probablement, la majoria coneixem unes nocions bàsiques de com funcionen i poca cosa més. Allà recau la vulnerabilitat: no en tenim coneixement i ens envolten d’estímuls per diferents vies que ens diuen que hi ha qui s’enriqueix amb això. No tenim cultura financera i tecnològica, així que, si hi poses unes cares famoses que t’asseguren que és fiable, ja tens el combo guanyador. Una estafa amb milers d’afectats que, per desconeixement, i un punt d’avarícia, van creure que feien una bona inversió.

Les administracions no poden preveure tots els tipus d’estafes, però sí que poden fer prevenció, és a dir, informar i advertir perquè no caiguem en la trampa. Individualment hem de procurar informar-nos però, en última instància, les administracions han de reforçar els mecanismes per evitar que el mal es faci i invertir a tenir una societat amb més coneixement financer i tecnològic que serà, al final, una societat més forta i protegida.