Ingerència russa a Alacant

Cada país és sobirà de gestionar el que passi dins d’ell, però hi ha excepcions: les zones internacionals dels aeroports i ports, les bases militars estrangeres o les ambaixades, consolats i propietats diplomàtiques. Això últim es regeix pel dret diplomàtic internacional i concedeix diversos graus de cortesia pels quals es dona immunitat –i certa autonomia– al país estranger i als seus representants en algunes circumstàncies. No és el cas de la Casa de Rússia a Alacant, que oficialment només és un centre cultural i social per als residents a la zona, però amb un grau especial de reconeixement de Moscou: poden administrar passaports i visats, una cosa poc comuna en organitzacions no diplomàtiques. A aquesta facilitat administrativa se li sumen comerços i serveis russos en el que sembla una bombolla nacional que viu d’esquena a la societat alacantina. Les comunicacions destapades per la investigació demostren que aquesta organització va més enllà, mirant d’influir en la societat espanyola i en com aquesta es posiciona respecte a la guerra russa a Ucraïna o sobre la imatge del Kremlin en general. Si bé no és nou que actors polítics internacionals dediquin esforços i recursos a generar suports en altres països, en aquest cas la gravetat rau en el vincle financer amb Pravfond, organització prohibida a la UE des del 2023.

Notícies relacionades

La Xina suma la UE al pacte amb els EUA sobre terres rares

Domingo de Silos Manso García, diplomàtic i ambaixador: "Els ministres hauriende fer cas als seus ambaixadors"

monitoritzar activitats.

És de suposar que el CNI ja té agents fent seguiment d’aquestes organitzacions i que, tot i que no sigui públic, l’Estat coneix i analitza els seus moviments per detectar qualsevol anomalia. Aquesta és la funció dels serveis d’intel·ligència, monitoritzar els vincles i activitats d’actors polítics dins d’Espanya que puguin desestabilitzar políticament no només el govern de torn, sinó generar opinions públiques contràries a les prioritats de l’Estat. En aquest cas, s’afegeix que en els últims anys Rússia ha sigut sospitosa de possibles ingerències en multitud d’eleccions, així que els responsables policials i d’intel·ligència han de tenir clar el mapa d’actors influents. En cas de no ser així, seria un error estratègic no haver identificat el país exsoviètic com a possible amenaça interna mentre sí que es fa amb altres països i els seus residents aquí.