Ingerència russa a Alacant

Cada país és sobirà de gestionar el que passi dins d’ell, però hi ha excepcions: les zones internacionals dels aeroports i ports, les bases militars estrangeres o les ambaixades, consolats i propietats diplomàtiques. Això últim es regeix pel dret diplomàtic internacional i concedeix diversos graus de cortesia pels quals es dona immunitat –i certa autonomia– al país estranger i als seus representants en algunes circumstàncies. No és el cas de la Casa de Rússia a Alacant, que oficialment només és un centre cultural i social per als residents a la zona, però amb un grau especial de reconeixement de Moscou: poden administrar passaports i visats, una cosa poc comuna en organitzacions no diplomàtiques. A aquesta facilitat administrativa se li sumen comerços i serveis russos en el que sembla una bombolla nacional que viu d’esquena a la societat alacantina. Les comunicacions destapades per la investigació demostren que aquesta organització va més enllà, mirant d’influir en la societat espanyola i en com aquesta es posiciona respecte a la guerra russa a Ucraïna o sobre la imatge del Kremlin en general. Si bé no és nou que actors polítics internacionals dediquin esforços i recursos a generar suports en altres països, en aquest cas la gravetat rau en el vincle financer amb Pravfond, organització prohibida a la UE des del 2023.

Notícies relacionades

Xi i Modi certifiquen la nova sintonia sino-russa en una cimera en què també participa Putin

Israel confirma haver matat el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida

monitoritzar activitats.

És de suposar que el CNI ja té agents fent seguiment d’aquestes organitzacions i que, tot i que no sigui públic, l’Estat coneix i analitza els seus moviments per detectar qualsevol anomalia. Aquesta és la funció dels serveis d’intel·ligència, monitoritzar els vincles i activitats d’actors polítics dins d’Espanya que puguin desestabilitzar políticament no només el govern de torn, sinó generar opinions públiques contràries a les prioritats de l’Estat. En aquest cas, s’afegeix que en els últims anys Rússia ha sigut sospitosa de possibles ingerències en multitud d’eleccions, així que els responsables policials i d’intel·ligència han de tenir clar el mapa d’actors influents. En cas de no ser així, seria un error estratègic no haver identificat el país exsoviètic com a possible amenaça interna mentre sí que es fa amb altres països i els seus residents aquí.