EN CLAU EUROPEA

Alemanya amplia el seu poder sobre la UE

El repartiment dels llocs clau és una victòria de l'aliança de l'extrema dreta amb el Partit Popular Europeu

Els Vint-i-vuit confien inhibir el vot de càstig gràcies al fet que els candidats més importants són dones

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp48080669 german chancellor angela merkel  right  speaks with french p190520152614

zentauroepp48080669 german chancellor angela merkel right speaks with french p190520152614 / Olivier Hoslet

El repartiment dels llocs clau de la Unió Europea (UE) pactat aquesta setmana pels Vint-i-vuit exemplifica els mals polítics que afligeixen Europa: el poder real de l’extrema dreta, la predisposició del Partit Popular Europeu (PPE) a alinear-se amb els ultres per conservar el poder, i el control conservador alemany sobre les institucions europees.

El repartiment és un èxit per a la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president francès, Emmanuel Macron, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i els liberals, que aconsegueixen la presidència permanent de la UE, amb el belga Charles Michel. També és una victòria per a l’extrema dreta, mentre que és una derrota per als socialdemòcrates, que continuen relegats a dirigir la política exterior europea.

Les declaracions, destacant que per primera vegada dues dones presidiran la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) –la conservadora alemanya Ursula von der Leyen i la conservadora francesa Christine Lagarde–, serveixen per ocultar una realitat incòmoda que no es vol reconèixer.

Veto a Timmermans 

Primer, els governs ultradretans d’Hongria, Polònia i Itàlia van aconseguir impedir que el socialdemòcrata Frans Timmermans presidís la Comissió Europea, perquè defensa respectar els principis democràtics a la UE. Segon, els populars es van aliar amb els ultres sense vacil·lar per conservar el poder al capdavant de la Comissió Europea. Tercer, els liberals mantenen dirigents com el primer ministre txec, el multimilionari Andrej Babis, imputat per frau als fons europeus, que va fer front comú amb la ultradreta per vetar Timmermans, o com el primer ministre estonià, Juri Ratas, que acaba d’incloure l’ultra EKRE al seu govern. I quart, els socialistes també toleren en el seu grup a partits desacreditats per la corrupció, que governen a Romania i Eslovàquia, i que en el cas eslovac van vetar Timmermans i governen amb l’ultra Partit Nacional Eslovac.

Els populars europeus s’han comportat com si disposessin de la majoria del Parlament Europeu i del Consell Europeu, quan en realitat només compten amb el 24% dels escons i sumen un terç dels governs de la UE. Socialistes, liberals i verds sumen el 44,7% dels escons de l’Eurocambra, un percentatge que arriba al 50,2% si s’afegeix a l’esquerra unitària.

El veto dels populars a Timmermans va ser iniciat pel primer ministre hongarès, Viktor Orban (que continua al PPE malgrat haver desmantellat la democràcia al seu país) i va ser secundat ràpidament. Un dels més fervents va ser el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, el país del qual s’enriqueix a base del dúmping fiscal i els acords amb les multinacionals, que empobreixen els altres països europeus al privar-los de la recaptació que els correspon.

El poder alemany

Merkel ha aconseguit col·locar un conservador alemany al capdavant de la Comissió Europea per mantenir la política oficial d’austeritat, així reforça el control conservador alemany sobre les institucions de la UE. Alemanya ja controla l’aparell politicoadministratiu de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, a través dels seus respectius secretaris generals, Martin Selmayr i Klaus Welle. Alemanya també dirigeix el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Klaus Regling) i presideix el Banc Europeu d’Inversions (Wermer Hoyer) i la Junta de Resolució de crisis bancàries (Elke König).

Notícies relacionades

Macron també ha aconseguit els seus objectius: la presidència del BCE per a França i desmantellar la designació del president de la Comissió Europea partint dels candidats principals en les eleccions europees (spitzenkandidaten), malgrat que és més democràtic que el mercadeig a porta tancada al Consell Europeu. Per a Pedro Sánchez és un èxit obtenir per a Espanya la direcció de la diplomàcia europea, que assumirà Josep Borrell, perquè suposa tornar a formar part dels països que exerceixen un paper actiu a la UE.

Els Vint-i-vuit confien que el Parlament Europeu renegarà de la seva decisió institucional prèvia de rebutjar qualsevol candidat a presidir la Comissió Europea que no hagués sigut cap de llista en les eleccions europees. Els Vint-i-vuit esperen que el fet que siguin dones les candidates als dos llocs més importants inhibeixi els diputats d’un vot de càstig, malgrat les debilitats de Von der Leyen i Lagarde. La ministra de Defensa és el membre més dèbil i qüestionat del Govern alemany, amb una tesi doctoral dubtosa i l’acumulació de mala gestió i nepotisme en l’exèrcit i en el ministeri. Lagarde també està llastada per la seva costosa negligència en el ‘cas Bernard Tapie’ i els draconians ajustaments imposats sota el seu comandament des de l’FMI.