Èxit ultra per descontentament

El descontentament per la desigualtat, la pujada de preus, el retrocés en l’ocupació i les promeses incomplertes de la coalició governamental proeuropeista a Polònia va donar la victòria a l’oposició ultradretana en la segona volta de les eleccions presidencials l’1 de juny. La immigració, a la qual es culpa de l’ascens electoral de l’extrema dreta a la Unió Europea (UE), va tenir un paper molt secundari en el vot, perquè la gran majoria dels immigrants a Polònia són ucraïnesos i perquè el Govern de coalició del primer ministre Donald Tusk (Partit Popular Europeu) ja aplica una política antiimmigració duríssima que inclou la suspensió del dret d’asil i planeja restringir les ajudes als refugiats ucraïnesos.

Contra el pronòstic dels sondejos, l’historiador sobiranista Karol Nawrocki ("Polònia primer"), recolzat pel partit ultra Llei i Justícia (PiS), va guanyar amb el 50,89% dels vots al candidat governamental i alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski (49,11%). Nawrocki, nascut als barris obrers de Gdansk, es va beneficiar del suport dels descontents i dels que creuen excessives les imposicions de Brussel·les, mentre que Trzaskowski, alumne d’Oxford, representava per a molts l’elit socioeconòmica, i els seus discursos molt conservadors durant la campanya li van alienar el vot de molts progressistes que no van acudir a les urnes. Trzaskowski va tenir 1,36 milions menys de vots que la coalició governant conservadora-socialista en les eleccions legislatives d’octubre del 2023.

Vot de càstig

Malgrat l’elevat creixement econòmic (2,9% el 2024 i 3,3% previst per al 2025), que triplica la mitjana de l’eurozona, el Govern ha patit un vot de càstig pel repartiment tan desigual d’aquest creixement, les promeses incomplertes i la desconnexió de l’elit proeuropeista governant de les preocupacions de la població rural i dels habitants de les ciutats secundàries i de les perifèries de les principals ciutats. A Tusk li ha tornat a passar el mateix que el 2015, quan va subestimar el malestar per la desigualtat i la seva política d’austeritat i el PiS el va derrotar en les eleccions legislatives.

El 10% més ric de Polònia es queda amb el 38,2% de la renda nacional, mentre que la meitat de la població menys rica només rep el 19,7%, detalla la World Inequality Database (WID) dels economistes Thomas Piketty i Gabriel Zucman. El 10% més ric, a més, acumula el 61,9% de tota la riquesa del país. Malgrat el fort creixement econòmic de Polònia des del seu ingrés a la UE el 2004, el 16,8% dels polonesos es troben en risc de pobresa, com el 9,1% dels ocupats majors de 18 anys, segons l’Eurostat. La caiguda de l’ocupació, la pujada de l’atur i el fort augment de la inflació fins al 4,4% en la primera part del 2025 al suprimir-se els límits en el preu de l’energia han perjudicat el candidat governamental.

Les promeses incomplertes del Govern de Tusk ha sigut un altre factor decisiu en la seva inesperada derrota. La votació ha sigut "una targeta vermella per al Govern de Tusk", assenyala Maria Skora, investigadora de l’European Policy Center. El nivell d’aprovació del Govern de Tusk va baixar fins al 32% al maig mentre el nivell de descontentament pujava fins al 44%, segons l’agència estatal CBOS. Un altre sondeig elevava el rebuig al 57%.

Notícies relacionades

Musk esborra el missatge que vinculava Trump amb els delictes del depredador sexual Jeffrey Epstein

El reclutament d’ultraortodoxos deixa a la corda fluixa Netanyahu

De les 100 reformes que Tusk havia promès aprovar en els primers 100 dies de govern, se n’han adoptat 15, i 27 més de manera parcial, assenyala Aleks Szczerbiak, professor de Política. La seva promesa d’obrir la restrictiva legislació sobre l’avortament, que va ser clau en la seva victòria el 2023, va ser sabotejada per diputats conservadors de la coalició governamental. Tusk també ha ajornat una altra de les seves promeses estrella, pujar a 60.000 zlotys (14.000 euros) els ingressos exempts de l’impost sobre la renda, a causa de la pressió de la Comissió Europea pel dèficit públic descontrolat (6,6% del PIB el 2024) generat per l’augment de la despesa militar.

Tusk no pot escudar-se en les seves promeses incomplertes pels vetos del president sortint Andrzej Duda, ja que no qüestiona les propostes econòmiques i només ha vetat quatre projectes legislatius i n’ha enviat quatre més a consulta al Tribunal Constitucional, argumenta Szczerbiak. L’excessiva rellevància que ha donat Tusk a la persecució d’exministres i alts càrrecs del PiS, que va governar de 2015 a 2023, és considerada una caça de bruixes per una part important de l’electorat i ha exacerbat la polarització del país.