Partits polítics
¿Qui votaràs?
Salta l’escàndol Cerdán, Ábalos i Koldo, i la desconfiança política torna a brollar. La pregunta popular era: "¿I qui votarem en les pròximes eleccions?", que ja es donen per fetes. Si no ara, d’aquí a dos anys. Veurem on se situa la corrupció al pròxim baròmetre del CIS. En el d’aquest mes, ja amb tot el que se sabia abans de l’acusació a Cerdán, era la novena preocupació per a la població. Que aquesta hagi sigut present en tots els governs demostra que la corrupció existeix perquè el sistema ho permet.
La situació ja no és greu per al Partit Socialista o per al Govern. Ho és, d’una manera profunda, per a la democràcia. Sense partits per elegir ja sabem què hi ha i què pot venir. Ho hem vist amb rapidesa davant les portes de Ferraz, amb una manifestació ultra sota el crit de Franco.
¿Com es pot sortir d’aquest laberint? Dependrà de com es desenvolupi la investigació, i si surten noms nous. Ara mateix el que hi ha és una situació de bloqueig. Una oposició que no presenta moció de censura i que no té els partits nacionalistes a la seva banda, que necessita. I un partit de Govern que no se sotmet a una qüestió de confiança ni parla de mesures, més enllà del partit.
¿Com es pot guanyar la confiança d’una militància o votants? L’auditoria no és solució. Els corruptes no detallen els fraus en els comptes del partit. D’aquí només en surt victoriós qui aporti un programa contra la corrupció que no siguin paraules, sinó fets.
¿Com es pot lluitar contra el frau? Retre comptes ha de tant políticament, com empresarialment i administrativament. No hi ha corruptes sense còmplices. Limitar la participació a empreses de l’Ibex que, a més, han estat involucrades en altres casos de corrupció. Posar la lupa sobre l’administració del Ministeri de Transports. Transparència sobre el que passa a les taules de contractació. Més traçabilitat en les adjudicacions, més controls previs i més vigilància independent. Una altra qüestió és que vulguin fer-ho.
Notícies relacionades¿Qui es pot votar? Podem veure l’alternativa, per ordre a les enquestes. Un PP ja condemnat per corrupció amb el cas Gürtel, que l’any vinent té el judici del cas Kitchen i amb un pròxim congrés que està organitzat per la imputada Ana Millán, número tres d’Ayuso. O un Vox com a tercera força política mentre és investigat per Anticorrupció sobre possible finançament il·legal. Per no parlar de l’oportunisme d’Alvise, investigat també pel mateix presumpte delicte. Recordem que PP i Vox a les Balears i València van eliminar o van desmantellar oficines antifraus regionals. No estan en situació de donar lliçons. Tret d’aquests, la resta de partits queda lliure per ara.
No es pot tolerar un sistema en què la confiança ciutadana sigui un recurs renovable infinit davant la corrupció, perquè no ho és. S’esgota entre decepcions contínues i falta de confiança. La lluita contra la corrupció no pot ser només un eslògan electoral. Perquè, quan això passa, ocupen el buit l’abstenció o el populisme autoritari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
