Cisma a la Segarra

Els plens municipals van aprovar el canvi, en tots dos casos per unanimitat, però passat el temps l’entusiasme s’ha dissipat. El canvi de comarca no ha portat més diners i sí problemes derivats de la lentitud del traspàs de competències i fins i tot oblits bàsics com ara que el Consell Comarcal de la Segarra no s’hagi coordinat amb el del Solsonès per fer un traspàs informàtic. ¿El fantasma d’Olost, on la frustració per la deficient creació administrativa de la comarca del Lluçanès ha portat aquest municipi a demanar el seu reingrés a Osona, reapareix al Solsonès?

Les dificultats viscudes pels seus veïns, o en la més allunyada Osona, no han dissuadit Calaf, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera, Sant Martí Sesgueioles, Pujalt, els Prats de Rei i Calonge de Segarra. Aquests set municipis, integrats a la Mancomunitat de l’Alta Segarra, han demanat a la Generalitat de Catalunya que els desvinculi de l’Anoia (Igualada) i els deixi constituir la seva comarca amb capital a Calaf.

¿Té sentit i serveix per millorar la vida de la gent crear una nova administració per a 5.093 habitants? El Govern no ha dit que no, tampoc que sí, però s’ha compromès a mantenir reunions mensuals amb la Mancomunitat. Millor això que no res, tot i que ja se sap que si vols que un tema no prosperi crea una comissió.

Notícies relacionades

¿Qui votaràs?

Quan Sánchez va perdre el copalta

L’Alta Segarra, efectivament, té poc a veure amb Igualada. Terra de pas, de castells, de fàbriques abandonades, on viu gent noble i de caràcter directe. Els motius per voler ser una entitat administrativa són la lluita contra la despoblació i la recerca de més recursos.

El seu desig és legítim... Una altra cosa és que la solució pugui venir de l’àmbit públic.