Festeig d’autòcrates

La Unió Europea (UE), que denuncia i condemna amb vehemència la persecució de l’oposició en alguns països, s’ha mantingut gairebé silenciosa davant de la nova ofensiva repressora empresa aquest any pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, que ha empresonat l’alcalde d’Istanbul i el seu principal rival polític, Ekrem Imamoglu, des del 19 de març, així com centenars de membres de l’oposició, periodistes i manifestants. La UE festeja i es mostra complaent amb Turquia des que el març del 2016 va subcontractar el seu Govern com a gendarme fronterer perquè frenés l’arribada d’immigrants i refugiats a canvi del pagament fins ara de 9.000 milions d’euros.

La UE prioritza el control de la immigració i la importància de Turquia en defensa, energia i comerç sobre altres consideracions. Per això, les músties declaracions de la Comissió Europea i del Consell de la UE han evitat condemnar l’onada repressiva i l’empresonament d’Imamoglu, i s’han limitat a demanar que respecti els principis democràtics i han ressaltat que Turquia és un "soci estratègic". La vicepresidenta del Parlament Europeu, Katarina Barley (socialdemòcrata alemanya), ha sigut l’única dirigent de les institucions de la UE que ha visitat Imamoglu a la presó. L’actitud de la UE cap a Erdogan no s’ha vist alterada ni pel seu suport militar i logístic als grups gihadistes de Síria que atemptaven a Europa, que va revelar el diari Cumhuriyet, ni per la utilització posterior d’aquests gihadistes en les aventures militars turques a Líbia, el Caucas i Síria.

Tampoc han endurit l’actitud de la UE els successius vetos turcs a enfortir el pilar europeu a l’OTAN, ni la negativa d’Erdogan a afegir-se a les sancions contra Rússia per la invasió d’Ucraïna, ni la col·laboració de Turquia amb Moscou per evadir aquestes sancions. Aquesta ajuda a Moscou no va impedir celebrar el Consell de Ministres d’Afers Exteriors de l’OTAN a la ciutat turca d’Antalya els dies 14 i 15 de maig. De la mateixa manera, l’empresonament d’Imamoglu i la nova onada repressiva turca tampoc han frenat les reunions dels líders dels països de la UE amb Erdogan.

La detenció del periodista suec Joakim Medin tot just aterrar a Turquia el 27 de març, i la seva posterior condemna a 11 mesos de presó per insultar Erdogan (amb l’amenaça d’una condemna addicional de nou anys per col·laboració amb el terrorisme), tampoc van modificar l’actitud de l’OTAN i la UE cap a Erdogan. Per contra, per obtenir l’alliberament del periodista, el Govern conservador suec va detenir i va obrir una investigació per ús d’informació classificada al diplomàtic suec Per Örneus (persona non grata per a Erdogan des que va ser enviat especial a Síria) i a Shiyar Ali, representant del partit siriokurd de la Unió Democràtica (PYD), segons els mitjans suecs. El periodista va ser finalment alliberat el 16 de maig. El Govern suec ja havia restringit la llibertat d’expressió en les crítiques a l’islam i l’activitat dels refugiats kurds perquè Erdogan aixequés el seu veto a l’ingrés de Suècia a l’OTAN.

La persecució judicial turca també afecta empresaris: el director general del gegant industrial Zorlu Holding va ser acusat al març de no ser bastant islamista i va ser destituït i el president de l’associació d’empresaris turca (TUSIAD) es troba sota control judicial per declaracions que no van agradar a Erdogan. Així mateix, l’actriu turca Melisa Sözen va ser acusada al febrer de propaganda terrorista per participar en la sèrie d’espies francesa Oficina de infiltrados el 2017, en la qual apareixia com a combatent siriokurda contra Estat Islàmic.

Notícies relacionades

Trump retira la nominació de l’amic d’Elon Musk per dirigir la NASA

Els sondejos donen un empat entre Trzaskowski i Nawrocki a Polònia

Condemnes a mort i presó

A més de Turquia, la UE festeja altres règims autoritaris molt repressius, com ara l’Aràbia Saudita, on per un tuit a les xarxes socials es condemna a mort (Mohammed al-Ghamdi) o a 35 anys de presó (Nourah al-Qahtani) i on les dones no obedients són tancades en reformatoris, tal com revela una investigació de The Guardian. El poder petrolífer saudita permet comprar empreses i campionats esportius i que els dirigents oblidin l’assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi en un consolat saudita, que l’Aràbia Saudita faci dècades que finança l’islamisme extremista i que el Govern va executar 345 persones el 2024. Pel gas i el petroli, les autoritats de la UE també festegen l’autoritari règim de l’Azerbaidjan, malgrat la brutal repressió denunciada pel Parlament Europeu. La llista és molt llarga.