LA CLAU

¡Ui, el que han dit els de Vox!

El primer pas per derrotar l'extrema dreta potser sigui no infravalorar-los, ridiculitzar-los i seguir el seu joc

2
Es llegeix en minuts
lainz46127559 topshot   santiago abascal  leader of spain s far right part181203194842

lainz46127559 topshot santiago abascal leader of spain s far right part181203194842 / JORGE GUERRERO

Capbussar-se en el compte oficial de Twitter de Vox és un exercici que haurien de dur a terme aquells que encara no entenguin de què va l’assumpte: tuits oficials, durs, clars, bel·ligerants i sense embuts, i retuits entre els quals abunden mitjans com OK Diario, Libertad Digital, esRadio i comptes anònims. Són aquests retuits molt significatius, la forma amb què s’escampa ideologia sense prendre-la com a pròpia, al cap i a la fi el partit només el retuiteja, no ho escriu.

Gens nou, d’altra banda, el model Trump de comunicació política és un model d’èxit, com bé sap Steve Bannon quan l’exporta per Europa. La recepta és coneguda i eficaç, i després que el PP i Ciutadans coquetegessin amb ella, Vox la sublima: guerra (ideològica i cultural) sense quarter als «progres» (als Estats Units són els liberals). Com més grossa es digui, millor, més indignació genera, més soroll en els mitjans, més esquinçaments de vestidures i, per tant, més eco.  A l’era de les xarxes socials com a barra de bar global, es premia el bocamoll, a qui la té dialècticament més llarga, a qui ho diu més alt i més clar, a qui més i millor exagera. Passa amb els followers de les xarxes, passa en les audiències dels mitjans, passa en les taquilles del cine, no hi ha motiu perquè no passi a les urnes. ¿O és que vam creure que anys d’abocador catòdic, de sálvames, Federicos al matí i Mississippis i pelicans a la nit no ens haurien de passar factura?

Superioritat intel·lectual

Notícies relacionades

Fora del timeline de Vox, dels seus retuits i els seus grups de whatsapp, el seu adveniment genera perplexitat. ¿Com és possible? Es culpa els seus votants, es culpa a l’esquerra per pagafantes, divisiva i intolerant amb el pobre home blanc de mitjana edat. Es culpa a tort i a dret, des d’una posició no ja de superioritat moral, sinó intel·lectual. Són els rednecks als EUA; són els catets a Espanya.  ¿Com poden convèncer, no ja vèncer, si no són sofisticats? ¿Si són més simples i primitius que una arada?

El primer pas per derrotar Vox potser sigui no infravalorar-los. Seran d’extrema dreta, però no són tontos. Escriu Abascal en el seu twitter: “Els insults, les desqualificacions, els cordons sanitaris... Són, cada vegada més, un esperó perquè una Espanya atapeïda d’orgull, d’esperança i de sentit comú, recolzi a VOX”. No només té raó. Té un pla, una estratègia i moltes idees tàctiques. És a dir, tot el que no tenen els qui se li oposen, instal·lats en el virtuós i inoperant ¡Ui, el que han dit els de Vox!. Per dir-los fatxes no desapareixeran.  Al contrari, aquest és el seu joc.