Escoltant Ràdio Estel

Vas amb cotxe i ja no suportes més la calor. La suor et baixa a rajos pel front i, com un antídot, el cervell busca alternatives que et transportin a un altre clima, a una altra època de l’any. Escoltes la ràdio i estàs cansat de les cançons “refrescants”, amb aquelles tornades comercials que accentuen fins i tot més la xafogor urbana. Llavors prems un botó i el dial automàtic es col·loca a Ràdio Estel, i allà et quedes. Gairebé mai falla, la música és molt bona. D’acord, el seu biaix catòlic et rellisca. Quantes vegades no hauràs caigut en el comentari de l’Evangeli, el diari del Papa o l’espai sobre rutes espirituals, i has passat de llarg... Però quantes vegades, també, t’has quedat, atrapat per un blues desconegut, una tonada italiana, un estàndard de Cole Porter, un jazz de Coltrane o una sardana ocasional diumenge al matí...

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Des de la seva talaia clàssica, la gran virtut de Radio Estel és la seva capacitat de sorpresa. La seqüència de cançons és imprevisible. No és com en les emissores que recuperen èxits dels 80 i 90 i al final sempre sonen Toto, Madonna, Nirvana o Mecano. No, ells eviten els tòpics. Aquell dia de tanta calor, per exemple, vaig entrar per ‘O que será’, de Chico Buarque, i tot seguit va venir una cançó de Paul McCartney de 1989, ‘Distractions’, que amb el seu aire íntim em va portar immediatament a la tardor. A continuació van posar Chris Rea: la solució fàcil hauria sigut ‘On the beach’, clar, però no, van preferir ‘Josephine’, que llavors es va ajuntar amb una bossa nova francesa de Coralie Clément, ‘Samba de mon coeur qui bat’. El nou i el vell, doncs, i ben combinat.

És cert que de vegades el DJ de Ràdio Estel es deixa temptar per pecats de música celta, però també ha de ser l’únic que encara posa The Housemartins. El seu eclecticisme sobresurt encara més en un temps en què la ràdio musical ha perdut força. Els que disfrutem de tant en tant amb les sorpreses tenim ICAT FM, que ha tornat amb una programació excel·lent, i l’aposta segura de Radio 3, però poc més. Segurament les llistes de Spotify i Youtube han matat a l’estrella de la radiofórmula. Fora de les modes, Ràdio Estel sobreviu.